Espipellades de la història de Vilafranca

“Espipellades de la història de Vilafranca” és un recull de notícies i curiositats històriques en format breu.


El referèndum sobre la zona esportiva de Vilafranca a l’any 1981

El mes d’abril de 1981 la parròquia celebrà un referèndum per decidir si s’havien de cedir els terrenys de «Es Molí Nou» (camp de futbol i zona poliesportiu i que era propietat de la parròquia), a l’Ajuntament per a construir una zona esportiva. Els feligresos votaren a favor de la cessió per 347 vots a favor, 4 en contra, 12 nuls i 11 vots en blanc. La iniciativa vingué de les hores rector, Pere Fons, i de la Comissió Parroquial. (A la imatge, una butlleta original de participació i la zona afectada )


L’escultura del “Cor de Jesús”

L’escultura del “Cor de Jesús” situada sobre la cúpula de 30 m. de diàmetre de l’església parroquial de #vilafranca#Mallorca-, ha esdevingut un perfil icònic del poble, tant pels propis veïnats com pels forans que l’han destriat passant per la carretera.

Però poc s’ha explicat que durant la Guerra Civil, les obres no s’aturaren (sols el període del desembarcament de les tropes de Bayo a Porto Cristo) o què els republicans fossin “convidats” de voluntaris per redimir la seva “culpa”, com el cas d’Antoni Gayà “Serro”.

Una entrevista publicada a la Revista Santa Bàrbara pel gener de 1983, Joan Bauzà “Margoi”, el que fou el mestre d’obres d’aquesta ampliació, explicà com havien aconseguit aixecar aquella escultura sobre la cúpula i a 28 metres d’altura. Deia l’amo en Joan: “Sa figura d’es Sant, que està damunt l’església també jo la vaig fer. Està composta de ferro, rejilla i varilles, i jo, de dins sa figura, l’anava omplint a palades de mescla, allà on me deia s’escultor. Aquesta figura mideix 2 metres vuitanta d’ample i 6 metres d’altura “.

Esper que ara, quan passeu i veieu el perfil del “Cor de Jesús” d’alt l’església, recordeu aquesta curiositat. I també que tingueu un petit record pel qui fou un dels millors mestres d’obra que ha tingut #vilafranca


De la casa i teulera d’en “Xirgo” i del cotxe que la va tombar.

Aquesta foto ens explica moltes coses que alguns recorden vagament i d’altres ni imaginen. Anem q posar-nos en situació. Lloc:” La curva de la muerte”, espai ja desaparegut amb la primera ampliació de la carretera Palma-Manacor. La casa: ca l’amo en Joan Català “Xirgo”. Fets: principis del 70, un alemany circulant a tota pastilla amb el seu esportiu, pert el control del vehicle i s’encasta a la casa de l’amo en Joan. L’alemany sols tingué ferides que es guariren aviat i la mitja casa ensorrada va estar molt temps a poder-se arreglar #Vilafranca


La Milícia Nacional a Vilafranca.

Vaig obrir una capsa de l’arxiu municipal de #Vilafranca on s’hi troben els allistament entre 1837 i 1898. La sorpresa va ser localitzar-hi un lligall de la Milícia Nacional del poble (1837-1844). S’hi podem visualitzar alguns del documents de la composició de la Milícia Ciutadana, dels allistaments, etc. També -i com a curiositat- descobrir com era el regiment de 100 homes que disposava el poble.

Però si troben alguns documents que tenen un abast més ample i que ben segur són de l’interès d’altres pobles, tal com: Manacor, Campanet o Selva -entre altres-. Per a situar-nos en el context històric, es tracte de la primera guerra carlina (1833-1840). Alguns ajuntaments “propiciaren” la mala gestió dels allistaments, cosa que causà molts pròfugs -a més d’innumerables desercions- de mallorquins i eivissencs de l’exercit isabelí. Així, el Capità General de les illes, a través del Govern Polític, remeté protesta als ajuntaments. Els llistats de recerca i captura dels pròfugs i desertors eren constants -en trobam, pràcticament, cada mes- on s’hi descriuen les peculiaritats dels subjectes (a les imatges el llistat de 13 de juliol de 1838). La convulsió política i dinàstica en el context històric que portà la guerra carlina, a Mallorca, es va viure des de la distància, però no fou una bassa d’oli. Vos recoman llegir Gabriel Fuster o les aportacions d’Antoni Tugores i sobre el “Rebombori” o “Sa llorençada” a Manacor.



De la Plaça Major.

Banda de música “La Municipal” de #Vilafranca -1935-. Dirigida per Andreu Pol. És curiós veure com la plaça -avui Major- tenia el nom de Plaza Constitución (placa situada just a l’esquerra del director). Poc temps després passà a nomenar-se Plaza José Atonio Primo de Rivera -nom que mantingué fins a la recuperació de la democràcia-. Tots els seus components eren nins i joves vilafranquers. La creació d’aquesta banda de música fou un dels objectius culturals assolits per l’Ajuntament republicà.


La Central Elèctrica de Vilafranca.

La central elèctrica de #Vilafranca, estava instal·lada a Sa Farinera i va funcionar els primers decennis del segle XX. La modernitat i el progrés, a la fi, havien arribat al poble! L’activitat principal d’aquesta fàbrica era la de molí fariner mogut amb motor de gas pobre.


Què va passar aquí?

He trobat aquesta cremada a l’acta municipal de #Vilafranca del primer de gener de 1916. Podria ser un descuit del secretari Antoni Oliver per caure-li el cremalló del cigarret? O podria ser que ho fes expressament perquè estava emprenyat amb el batle Antoni Gayà?


De la conservació del privilegis de la noblesa (Sant Martí)

L’afany de la noblesa espanyola per participar i intervenir en política, defensar els seus interessos i revaloritzar el seu prestigi ve d’enrere. Així, l’aristocràcia, va crear la “Junta General de Grandes” el 1815. Poc després es convertí en la “DIPUTACIÓN PERMANENTE DE LA GRANDEZA DE ESPAÑA”. Totes les cases nobles, li feren arribar les seves partides de naixement amb els títols que ostentaven per a registrar la seva voluntat de participació.

Tota l’aristocràcia mallorquina ja havia oblidat els antecedents austriacistes de les seves famílies: ara serien nobles obedients a la corona borbònica que encapçalava Ferran VII.

Joan Sureda i Boixadors, V Marqués de Vivot i marqués de Sant Martí (que seria el primer marqués de la branca dels Sureda de la família dels Vivot) igual que els seus dos germans Josep i Manel, enviaren les seves respectives credencials a la “Diputación”.

La credencial anava acompanyada de la Partida de baptisme. Com a curiositat, podeu veure la de Manel i el conjunt de noms que li foren posats (patrons, sants, noms d’avis, d’oncles…): “Manuel, Juan Bautista, Juan Francisco de Asís, Domingo, Ignacio, Jaime, Ramón, Nonato, Buenaventura, Antronio de Pádua, Benito de Palermo, Antonio de Viana, Elías, Diego, Pedro, Paulo, Lluís, Vicente Ferrer, Cayetano, Estanislao, Bruno, Fausto, Baltasar, Melchor, Gaspar, Venancio y Andrés, Avelino, Mariano, José, Joaquin, Rafael, Gabriel, Miguel”.


Un document per entendre la independència de Vilafranca

La recerca en els arxius ens donen sorpreses emocionants. Aquest document que teniu al davant és la primera declaració/reclamació del status de poble que va fer el primer ajuntament de #Vilafranca. La casualitat ha fet que el localitzés dins una carpeta de correspondència, la qual cosa, havia passat desapercebut. Emociona veure com els “pares fundadors” de #Vilafranca (amb el batle Pere Rosselló al davant) reclamava a les autoritats: “la total separación de termino, de manera, que no se comprenda ya mas Villafranca en el termino de Petra, sino que tome la denominación de dicho Pueblo, llamandose de aquí en adelante, termino de Villafranca”. 14 de gener de 1813.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s