Dia 15 d’octubre de 1952, era un dimecres. La gent de Vilafranca era a punt d’entrar a casa per dinar: eren les 12,25 h del matí. El corresponsal de LA ALMUDAINA al poble, va córrer desesperat a la centraleta telefònica que estava situada a Can Jordi. Demanà una conferència urgent amb la redacció del diari de Palma. Volia explicar de manera urgent el que acabava de passar a Vilafranca: UN ARTEFACTO EXTRAÑO CRUZÓ POR VILLAFRANCA.
Els nins ploraven, la gent gran es posà a resar a tots els sants devots, la gent es feia el senyal de la Creu. Els més porucs tenien por de sortir de ca seva. Altres, encuriosits, s’atrevien a elaborar especulacions sobre el fenenomen però, en general, els vilafranquers i les vilafranqueres tingueren tots els temors que la fi del món havia arribat i aquell senyal n’era l’avidència.
Fa anys algú -que ara no record qui era- m’havia explicat aquesta història, però no l’havia pogut contextualitzar històricament. La versió que m’havia arribat era la que s’havia vist un carro de foc al cel, deien alguns, altres li deien «una llum», però pocs un «platillo volador», encara no sabien que era això. Fa pocs dies, fent recerca d’altres temàtiques, vaig accedir a la consulta de la premsa mallorquina dels anys 50 del segle passat. La meva sorpresa fou majúscula quant vaig topar-me amb la notícia real. La curiositat històrica i els detalls de la mateixa, me va convidar a compartir-ho per a que -també- vosaltres en faceu part.
La notícia original explicava:
Així es pogué llegir a la portada de LA ALMUDAINA dia 16 d’octubre, però l’endemà, dia 17, el diari BALEARES ampliava la notícia.
Aquest succés no fou exclusiu de Vilafranca. És per això vos faig part del fenomen que suposà a les hores els albiraments i les notícies que als hi arribava d’aquest incipient dels casos «OVNI».
El 20 d’abril de 1952, el CORREO DE MALLORCA titulava a la seva portada «Platillos voladores voladores en el cielo barcelonés», on explicava un fenomen d’albirament el dia 19 pel matí a la capital del Principat. Del mateix succeït, se’n va fer ressò el diari BALEARES el mateix 22. En aquesta darrera crònica ja titllava de «marcianitos» el ocupants d’aquell «platillo volante». Un dies després, el 26 d’abril, el diari LA ALMUDAINA parlava de «Estraños cuerpos luminosos volaron ayer sobre Ceuta» del fet succeït el dia anterior, dia 25, sobre la ciutat nord-africana. Però hi afegia que el mateix dia hi havia hagut aquests tipus albiraments a Ciudad Real. El CORREO DE MALLORCA en feu una àmplia crònica d’aquest darrer. De fet, era el diari que li donava més bombo a l’esdeveniment. Però el diari LA ÚLTIMA HORA, no hi quedaria darrera quan el mateix dia faria una notícia ben llarga explicant el cas d’un anglès que assegurava haver vist els «hombrecillos de los platillos voladores». Aquest darrer ampliaria la notícia en forma de reportatge el dia 28 del mateix mes d’abril i a l’edició del primer de maig. Dia 17 d’octubre fou novament Manacor, al Port de Pollença i Alcúdia com explicà el BALEARES. Al mateix diari parlava d’una albirament a Montuïri dia 18 d’octubre.
A partir d’aquests dies, fou un tema més que recurrent als diaris mallorquins on s’especulava que podien ser i perquè passava aquest fenomen. Foren tants els albiraments arreu de l’estat -i del món-, que els diaris aprofitaren l’oportunitat per fer-ne sensacionalismes, befa i teories on, els lectors, s’hi enganxaren per seguir de ben a prop qualsevol novetat al respecte. Aquestes cròniques i informacions s’amplificarien al llarg de l’any. Alguns empresaris veieren una gran oportunitat i se’n aprofitaren de l’oportunitat de tenir la població susceptible amb el tema per anunciar la pel·lícula «El enigma de otro mundo» que es projectava al cinema Palacio Avenida amb un «El mundo está en peligo!!. Atención a los cielos !. Vigilen el espacio!. Un platillo volante viene hacía Palma».
Però no acabaria aquí la cosa del albiraments a Mallorca: el dia 20 de maig, el BALEARES feia una àmplia informació sobre un «platillo volante» damunt Campos. Dia 30 de maig -el mateix diari- feia la crònica d’un que s’havia vist sabre Son Servera. L’endemà, dia 1 de juny, el CORREO DE MALLORCA parlava d’un que s’havia pogut veure damunt Manacor. Dia 11 de juny, LA ÚLTIMA HORA, informava sobre la visita d’un d’aquests artefactes a la veïnada illa de Menorca on, la pròpia Guàrdia Civil, va haver d’esbrinar que havia pogut ser. El mateix diari, ja dia 29 d’agost, explicava com se’n havia vist un sobre Alaior, també a Menorca. LA ALMUDAINA, dia 6 de setembre, oferia la crònica com s’havia vist un d’aquests «platillos» sobre Mallorca: havia passat, un altre cop a Manacor la nit de dia 3. El dia 26 de setembre explicava LA ÚLTIMA HORA com el dia anterior s’havia tornat veure un artefacte sobre Campos. Dia primer d’octubre, el CORREO DE MALLORCA, informava sobre l’albirament d’un «platillo» sobre Sa Pobla i que havien estat varis el veïnats d’aquest poble que l’avien vist. Dia 6 d’octubre se’n va veure un sobre Son Alegre, a Palma, i LA ÚLTIMA HORA en donà notícia l’endemà, dia 7. Aquests episodis no aturarien de tot l’any.
Les autoritats, entre l’estupor i la fantasia generalitzada de la gent, no podien donar resposta científica al fenomen i es veien superats pels esdeveniments. Així què a la primera oportunitat que tingueren, foren taxatius. Fou el 6 d’octubre quan la gent de Ciutat pogué contemplar un fenomen paranormal al cel. L’endemà el diari LA ÚLTIMA HORA donà les explicacions a través de la versió oficial que s’havia tractat d’un bòlit i no de cap «platillo».
És important contextualitzar tots aquests fets amb la societat que contemplava aquells fenòmens: la formació bàsica, la cultura profundament catòlica, començar a treure el nas dels temps més severs de la post-guerra i la manca d’informació -sumada a una profunda ignorància científica- fou el còctel propici per fantasiar i realitzar elucubracions.
Casualment, l’any 2006, la Casa Blanca va desclassificar un documents de la CIA on s’hi localitzen una sèrie d’informes OVNI. En aquests es fixaren en tots els albiraments que s’havien produït a Mallorca aquell 1952. Als any 70 del segle XX, s’establí en la societat mallorquina tot un fenomen al voltant del albiraments OVNI que es produïen a la Serra de Tramuntana. Alguns programes de ràdio, de televisió i revistes «especialitzades», amplificaren les suposades aparicions provocant un efecte crida sobre molts de mallorquins que corrien a provar sort per si en podien albirar algun… I molts eren de Vilafranca !!!
jaume sansó 