La connexió vilafranquera amb els “Canamunt”

Pau Sureda de Sant Martí i Campfullós – fundador de Vilafranca l’any 1620- pertanyia a la família noble dels Sureda que des de 1391 serien els senyors de Sant Martí -Vilafranca-. Però la família disposava de moltes altres propietats arreu de l’illa de Mallorca. El Palau de Sant Martí era la seva casa pairal, des de la qual en temps d’anyada, organitzaven i administraven la seva immensa propietat. Però, la seva residència familiar la tindrien ubicada a Ciutat, al seu Palau de Can Pinós, situat a la Rambla.

Pau Sureda era fill de Salvador Pau Sureda i des de 1571 fou el senyor de Sant Martí i de totes les seves possessions. Va Morir a Palma dia 13 de maig de 1650 i fou enterrat al Convent de Santa Clara. El succeiria el seu fill Salvador Sureda de Sant Martí i Desbrull.

Vista de la clastra de Sant Martí (Font: Aj. Vilafranca)

Però, anem al bessó. Uns enfrontaments -des de temps ancestrals- s’havien produït a Ciutat entre dos bàndols amb molta cruesa fins el primera meitat del segle XVII: “Canamunt i Canavall”. Les causes dels motius són pocs clares i s’hauria de remuntar a les lluites nobiliàries de les famílies i llinatges aristocràtics de Palma; sobretot des dels fets de la “Revolta de les Germanies” (1520-1521) on, per una lluita de poder i posicionaments d’aquestes famílies, mantingueren una cursa per aconseguir honors i títols nobiliaris. Però, a aquest escenari, s’hi afegeix el fet que transcendiren en banderies aristocràtiques on hi implicaren banderies populars -grups de bandolers-. Aquesta simbiosi repercutí aviat sobre tota la societat mallorquina de l’època i el conflicte traspassà les murades de Ciutat i s’estengué per tota l’illa. A la vegada, el propi nom -“Canamunt i Canavall”-, denota que el conflicte era representatiu de les zones o barris on estaven establertes aquestes famílies, que, per altra part, establia la situació de la vella noblesa mallorquina i la nova noblesa de llinatges castellans.

Entre els fets més destacats n’hi trobam (com explica l’Enciclopèdia Catalana): “La seva especial virulència durant el segle XVII, amb una major intervenció de tots els estaments, inclosos els forans, i amb un gran augment dels bandejats, coincidí amb un fort predomini de l’aristocràcia, amb pretensions d’obtenir jurisdicció sobre diversos pobles per part d’alguns dels seus membres, ennoblits amb títols castellans, i amb les contínues interferències entre les distintes autoritats civils i eclesiàstiques que fomentaven l’anarquia, ajudada també per les epidèmies, les seques i els rancors covats a partir de les Germanies. La xifra de 400 morts entre el 1616 i el 1619, citada per un inquisidor, dóna idea de la magnitud de l’enfrontament. Les fites bàsiques foren la mort de Pere Joan Quint (1612) i Arnau Santacília (1615); la de Jaume Joan de Berga (1619), oïdor de l’audiència, que donà lloc a un procés de gran ressonància contra els Canamunt i al nomenament de comissaris del virrei a favor dels bandejats Canavall“.

La mort de Jordi Sureda (1632) afavorí la primera i solemne reconciliació dels dos partits, que nou anys més tard era ja oblidada. Fou precisament en aquesta reconciliació de 1632 on hi apareix Pau Sureda de Sant Martí.

El Cronicon Mayoricense (1881-1884) es un replec de notícies i relacions històriques escrit per Álvaro Campaner on s’hi descriuen els fets més importants ocorreguts a Mallorca entre 1229 i 1800. En aquesta miscel·lània hi podem trobar un gran nombre d’entrades referenciades del Fra Lluís de Vilafranca (fill il·lustre, intel·lectual i religiós vilafranquer). Doncs és en aquesta obra (Pàg. 390) on hi trobam els fets que han motivat aquest articles. Diu així:

(1632) “Octubre 11.- Por las gestiones del Obispo Santander se acordó este día paz general entre los dos bandos existentes en la isla, y fomentados por los caballeros, que se denominaban Canamunt i Canavall. Al efecto juntáronse los primeros en Sto. Domingo y los segundos en Sta. Eulalia; fueron luego dos de cada bando á buscar á todos los demás y los acompañaron á San Francisco, en cuya aula capitular se encontraban de antemano el Obispo, iniciador de esta transición, los Jurados i el Teniente de Virey. Hízoles una plática el Obispo, á quien á su vez dió gracias el Virey por el beneficio que resultaría al Reino del acto que se estaba practicando, y que podría en conocimiento de S.M., y acabados los discursos y el juramento que prestaron todos de conservar la paz eternamente, se abrazaron unos á otros, á saber, por la comunidad los 4 caballeros que habían iniciado aquellos tratos, esto es, por Canamunt Pablo Sureda de San Martí y Jaime Antonio Serralta, y por Canavall Jorge Sureda y Pedro Abri Descallar y luego los demás, despues de lo cual entraron todos en procesion en la iglesia á los acordes del órgano; entonó S.Ilma. el Te-Deum y concluyó pronunciándose las oraciones. J.F.-J.P.” (Les inicials corresponen a les fonts que utilitzar Campaner: Joan Fé i Jaume Pujol respectivament).

Per tant hem vist com Pau Sureda actuà en representació dels Canamunt en aquest primer acte reconciliació i enteniment els dos bàndols. Però no serví de massa ja que a partir de l’any següent (1633) tornaren a succeir més incidents, principalment la utilització de bandejats per a capturar altres bandejats i les implicacions dels dos bàndols amb aquests (es podria veure amb els ulls d’avui igual que l funcionament de la màfia). El 1643 els dos bàndols acaben en batalla oberta al Born de Ciutat després de varis assassinats i enfrontaments. El 1645 arribà la reconciliació definitiva entre les famílies nobles, no així entre els bandejats que continuarien les seves lluites fins 1666.

Aquest període, a part del que s’ha explicat de manera sintetitzada, s’hi escau dir que llegint el propi Cronicon Mayoricense, hi trobam un escenari molt violent on es produïen assassinats i assalts violents arreu de Mallorca que, per altra part, és la mateixa societat i context històric on va néixer el nostre poble, Vilafranca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s