El xarampió: l’epidèmia que va envair Vilafranca l’any 1888.

La tragèdia de la pandèmia del COVID-19, ha produït estralls a la població mundial. Ens sentim indefensos davant una malaltia que ha causat mort i la desolació. Però al llarg de història del món, hem tingut molts d’episodis que han fet sentir vulnerables davant les malalties infeccioses. La primera documentada és del segle V a.C. a Atenes, però la seguiren la Pesta Antonina (165 d.C.) o la Pesta Negra (1348). El segle XIX fou especialment prolífic amb pandèmies com la Febre Groga (1851) o el Còlera (1885). Ja entrats en el segle XX, la coneguda com Grip Espanyola (1918-1920) es calcula que causà prp de 50 milions de morts a tot el món i, potser per ser la darrera que més intensament hem viscut de prop, va causar gran impacte a la població vilafranquera. Tot i així, el poble aconseguir servar-se de la mort (Llegiu-ne més a l’article: Guillem Galmés Sastre “Es Metge Vell”. L’any des Grip a Vilafranca 1918-1919). Així i tot, tant el segle XX com ja en el XXI, ens ha tocat de prop les epidèmies com la SIDA, la SARS, la Grip Aviar o la Grip A -entre altres- que han fet estralls en la població mundial.

559px-André_Mazet_tending_people_suffering_from_yellow_fever_in_th_Wellcome_V0010539
El metge francès André Mazet atenent els malalts de febre groga a Barcelona el 1821. 

En el cas de Mallorca, les que més impacte causaren foren la Pesta Bubònica -coneguda com La Mort Negre- (segles XIII, XIV, XV, XVII), la Diftèria -coneguda com Garrotillo- (1396, 1467), Pesta Negra (1523), la Verola – conegut com la Pigota- (1615,1847, 1882, 1896), la Febre Groga (1804, 1870), les “Febres” (segle XIX), la pesta del Llevant de Mallorca (1820), el Paludisme (1832), el Còlera (1865), totes elles causaran una mortalitat molt gran arreu del territori mallorquí.

Però, hi ha algunes epidèmies de les qual se’n parla poc i que, en al cas de Vilafranca, va ser la causa de moltes morts. És el cas de l’epidèmia de Xarampió l’any 1888 al nostre poble.

Les dades que he pogut recollir a través de la recerca realitzada als llibres de Registre de Defuncions, ens donen molta informació sobre quines eren les malalties que més morts causaven (quina era la malaltia que causava la mort dels vilafranquers). Aquest article sols serà la introducció a un de més ampli ja que per mor de l’aturada de l’Arxiu de Vilafranca, no me permet continuar la recerca i recollir més dades, així com accions o actuacions de l’ajuntament i les autoritats sanitàries locals.

Però si que hi ha algunes dades que he pogut recollir.

  • El xarampió va matar 11 criatures entre els mesos de febrer i abril de 1888.
  • Aquesta malaltia arribà a causar 6 morts més els anys 1881, 1896, 1900 i 1901).
  • Les edats dels finats fou del 9 mesos fins als 9 anys.
  • Per sexes, 10 nines i 6 nins.

Els finals del segle XIX, les causes de mort més esteses entre la població infantil (de 0 a 10 anys) eren: Pulmonia 65 morts, Bronquitis 39 morts, Dentició difícil 38 morts, Gastroenteritis 31 morts i Gastritis 24 morts. Per a aquestes dades de mortalitat hi havia altres causes com Nou nat no viables, El Xarampió, la Diarrea o la Disenteria (entre altres).

En el següent gràfic, podeu veure qui eren, la seva edat i on vivien (com ja he comentat en més d’una ocasió, les dades d’aquest període sols s’hi veuen reflectides les que pertanyi8en al municipi de Vilafranca ja que de la carretera a munt pertanyia a l’ajuntament de Sant Joan, per tant, les defuncions estan inscrites a aquell ajuntament -també serà consultat en el seu moment per a poder completar aquest estudi-.

MAPA XARAMPIÓ

La premsa de l’època es feu ressò i a tots els pobles de Mallorca l’alarma causada per aquest brot de Xarampió feia crides a la població que es posessin en mans de les autoritats sanitàries i seguissin els seus consells.

Sobre aquest brot de xarampió a Mallorca, no està clar quin fou el focus, però l’any anterior, el 1897, va fer estralls a Palma. Sobre aquest fet, es realitzà un estudi (coetani amb els fets) on ens acosta les següents dades per a què ens formem una idea.

Captura palma

A Palma hi hagué 237 morts (sobre una població d’unes 60.000 persones que tenia a les hores la ciutat), d’ells, 234, tenien menys de 13 anys (sols es donà el cas de 3 joves morts de 20 anys amb altres patologies). S’estima que a Palma, ss varen infectar més de 3000 persones.

Aquest articles forma part d’un estudi més ampli sobre la població vilafranquera entre els anys 1873 i el 1905 del qual vos aniré acostant més dades.


Fonts:

  • LA HISTORIOGRAFIA DE LES EPIDEMIES A MALLORCA (segles XIII a XIX). Paula GRAU SANCHO
  • EPIDEMIA DE SARAMPIÓN EN PALMA. Enrique Fajarnés y Tur
  • ARXIU MUNICIPAL DE VILAFRANCA.

One thought on “El xarampió: l’epidèmia que va envair Vilafranca l’any 1888.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s