Carrer Fra Lluís: era el Carrer del Ball o el Carrer Baile?

El carrer Fra Lluís va prendre aquest nom l’any 1922 quan l’Ajuntament de Vilafranca va homenatjar-lo per haver-lo fet fill il·lustre del poble. Però abans, aquest carrer, tenia un altre nom: alguns li deien Carrer des Ball, altres Carrer Baile. Davant aquesta controvèrsia del nostre passat, vull acostar-vos el que he anat recercant sobre el tema.

ANTECEDENTS

Quan l’any 1997, l’Ajuntament de Vilafranca amb la col·laboració de la Revista “Es Molí Nou” reeditaren el el llibre “Vilafranca de Bon Any. Un passeig històric pels seus carrers antics i nous” -1935- del Pare Andreu de Palma (Manuel de Lete Triay -1889-), molts de vilafranquers descobriren encuriosits els noms que havien rebut els nostres carrers al llarg dels anys. El Pare Andreu, per investigar sobre aquest treball, va recórrer a la documentació existent a l’ajuntament (bàsicament censos i padrons) i als testimonis que li donaren un cop de mà. A la vegada, l’extensa descripció de temes eclesiàstics, fou localitzada a la parròquia. També va fer extensiva la seva recerca a partir de vàries publicacions.

És una joia de llibre per a les persones que volem conèixer i entendre expectes curiosos del nostre passat o formar-nos històricament per envestir en recerques històriques de Vilafranca.

IMG_20200514_123313

IMG_20200514_123339
Fragments dels que faig referència del llibre “Vilafranca de Bon Any. Un passeig històric pels seus carrers antics i nous.” del Pare Andreu de Palma

UNA CONTROVÈRSIA

En tot cas, després de rellegir-lo i repassar alguns del capítols dedicats als carrers, he volgut aprofundir sobre el que hi dedica al carrer Fra Lluís ja que -encara que alguna vegada me falli la memòria- he recordat una certa controvèrsia quan es refereix a aquest carrer. De fet, si li feim una ullada -pàg. 60- veurem com posa el nom antic “S.XVIII a s. XX -Carrer des Ball”. Més a baix ens diu “Algú voldria veure l’origen d’aquesta nomenclatura en la institució del Baile real (Batlle), i el fet d’haver viscut en aquell indret un dels primers Batlles reals de Vilafranca (l’Honor Pere Josep Rosselló). Però l’altre fet de dir-se carrer del ball abans de la constitució de l’ajuntament vilafranquí, fa desaparèixer la possibilitat de la conjectura”.

WhatsApp Image 2020-05-14 at 18.10.45 (3)
Carrer Fra Lluís vist des de la Plaça Major (Foto: Marian Fullana)

Però la conjectura si existeix a partir d’algunes dades que possiblement el Pare Andreu no va tenir en compte.

La fundació del poble -igual que la seva urbanització i disseny- fou a càrrec de Salvador Sureda l’any 1620. L’emplaçament i distribució dels carrers i places, formaren el nucli central des d’on -a mesura que passaren els anys i el creixement del poble- es va anar expandint i creixent. En base a aquesta distribució i les construccions preexistents, Salvador Sureda va fer palesa la seva proposta de poble. A la vegada, junt amb l’església i els primers pobladors (sempre submisos a les ordres del Senyor) i les primeres forces vives (Cúria Baronial) nomenaren els carrers. Així podem veure que són ben explícites les seves intencions:

  • De caràcter civil: carrer Principal, Carrer Major, Plaça.
  • De caràcter senyorial: carrer Sant Martí, carrer Marqués de Vivot.
  • De caràcter eclesiàstic: carrer Església, carrer Amargura.
  • De caràcter ambiental: carrer Sol, carrer Aigua, carrer Parres.

Així, aquests carrer era el primer nucli del poble junt amb el carrer Baile i que a partir de 1922 passaria a denominar-se de Fra Lluís.

Seguint aquesta lògica, la teoria que s’anomenava “carrer Ball” com una barbarisme mal traduït de “carrer Baile”, quedaria fora de lloc ja que els noms dels carrers al nucli central del poble, no hi hauria cabuda per un nom com el de “Ball”. Es cercaren noms més cerimonials i descriptius i no tan frívols.

Per altre part, he localitzat documentació on s’especifica que la Sala -l’ajuntament- no tingué una seu definitiva fins a finals del segle XIX. Abans, tingué vàries seus a cases que es llogaven a tal efecte (Hem de recordar que la constitució de l’ajuntament de Vilafranca va tenir lloc l’any 1813).

Així doncs, la Cúria Baronial que va exercir al poble entre 1620 i 1811 (any que fou abolida), encara que la seva seu primigènia fos a Sant Martí, l’autoritat local, la persona que marcava els designis del poble, era el Baile. Estem parlant de la màxima autoritat local i, amb tota probabilitat, casa seva fos la que actuàs de seu d’autoritat del poble. Per tant, no és d’estranyar que fora ben reconegut el lloc i per això nomenar amb el que ho identificada (molta gent no diu Plaça Major, sinó, “sa plaça de l’ajuntament” pel mateix motiu).

Però anem a fer un repàs a la figura del Baile que no sols tenia la funció de “Batle” que coneixem ara, sinó que estenia les seves funcions més enllà.

ETIMOLOGIA I FIGURA DEL “BAILE”

Un “bailatge” o “bailia” és l’àrea de jurisdicció d’un “baili” (bailliage en llengua francesa); sent una “senescalia” (sénéchaussée en llengua francesa) l’àrea de jurisdicció que està a càrrec d’un senescal. Aquestes figura es va estendre arreu d’Europa a partir del segle XII i va perdurar, a molts llocs , fins a finals del segle XVIII.

Entre els segles XIII i XVIII la figura del Baile era exercida per un prohom amb coneixements de la legalitat i que vetllaven per la rectitud dels procediments i fixaven el Dret d’acord amb el que era costum. Aquest càrrec s’exercia sobre les sobre els plets civils i causes penals. De fet, el rei Jaume III va regularitzar les seves funcions d’aquests càrrecs que fins aleshores tenien la denominació de Assessor que es desenvolupaven a Mallorca des de 1230. Aquests personatges públics, com s’ha dit, eren prohoms que pertanyien a la noblesa o membres destacats de la societat.

Existien 3 figures que formaven part del procediment judicial: el VEGUER DE LA CIUTAT, el VEGUER FORÀ i el BAILE. L’exercici del seu mandat tenia un temps limitat. Aquests càrrecs componien la Cúria, òrgan jurisdiccional dels territoris. Existien les Cúries foranes i les de Ciutat.

El Baile -com s’ha dit- havia de ser una persona summament preparada per a l’exercici de les seves funcions: des del segle XIV se’ls exigia haver estudiat dret durant 5 anys o bé ser doctor o llicenciat.

Aquestes figures varen desaparèixer amb el Decret de Nova Planta del Rei Felip V l’any 1717 i les seves competències passarien a ser de la Reial Audiència i els seus càrrecs nomenats pel Rei i el Comandant General.

EL BAILE FORÀ

Durant el segle XIII les bailies no se cenyeixen al seu terme, sinó que la jurisdicció d’us Bailes s’estén a diverses d’elles. La documentació al·ludeix a les bailies de Sineu, Petra, Llucmajor, Montuiri i Castellitx, Felanitx, Campos, Santanyí i Porreres,2 Bunyola i Valldemossa, etc.

Els bailes exerceixen atribucions delegades pel governador i altres autoritats superiors. En aquest sentit, són l’instrument mitjançant el qual els seus mandats s’executen en tots tos districtes de l’illa.

ELS BAILE DE LA CÚRIA BARONIAL

Les cavalleries amb franqueses existents a Mallorca des de la Reconquesta, com el cas de la Cavalleria de Sant Martí de l’Alanzell li fou concedit l’honor baronial que afectava els termes de Petra, Sant Joan i Porreres. La Cúria Baronial de de la Cavalleria de Sant Martí de l’Alanzell estava administrada pel donzell en qui requeria el senyoriu de Sant Martí. La seva jurisdicció era la del territoris -terres i possessions- que n’era amo i comptava amb una presó en el propi casal de Sant Martí (en podeu llegir més a l’article que vaig escriure: “El llibre de la Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí” i sobre les franqueses de Sant Martí a l’article “Els nostres avantpassats Templers”).

Sant Martí passà a mans de la família Sureda l’any 1391 i adquirida en subhasta després d’un llarg litigi amb l’hereu de de Nicolau de Sant Just. Però fou un descendent de la família, Salvador Sureda, que amb la fundació i urbanització del poble de Vilafranca, l’any 1620, permetria que la cúria estàs regentada pels colons, nous ciutadans vilafranquers, però sempre sota la seva tutela: la del Senyor de Sant Martí.

cropped-curia.jpg
Fragment del “Llibre de la Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí ” (Arxiu de Vilafranca).

Després de fer aquest repàs, permeteu-me que sostingui que el nom original era Carrer Baile.

PS.:

  • Tots els padrons municipals d’hàbitats del segle XIX que he consultat, sempre hi apareix amb el nom de carrer o calle “Baile”.
  • La traducció al català de “Baile” amb “Ball” respon al desconeixement. BAILE era usat en la llengua catalana de l’època.

Fonts:

Los asesores de los vegueres y el baile de Mallorca (ss. XIII-XVIII). ANTONIO PLANAS ROSSELLÓ. BSAL, 57 (2002). 75-92

Los Bailes Reales de las villas de Mallorca. ANTONÍO PLANAS ROSSELLÓ. BSAL, 54 (1998), 7-44

Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Texto y transcripciones. Josefina Mateu Ibars, María Dolores Mateu Ibars. UIB

Las franquicias de una baronía mallorquína: Sant Martí d’Alanzell. Pedro de Montaner y Alonso. BSAL 45 (1989) 299-315.

Vilafranca de Bon Any. Un passeig històric pels seus carrers antics i nous. Pare Andreu de Palma. Ajuntament de Vilafranca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s