D’on venim els vilafranquers?

D’on venim?. Qui som?. Existeix el gen vilafranquer?. Tantes vegades ens hem planejat algunes d’aquestes preguntes què no hi és de demés posar una miqueta de llum per a que ens hi seguem a reflexionar-hi.

Aquest article té la voluntat d’introduir una sèrie d’elements i fonts que he anat localitzant a l’Arxiu Municipal de Vilafranca, així com fruit d’algunes lectures que vos referenciaré al final de l’article. Si bé no ho dono tot per conclòs, almenys ens servirà com introducció a un estudi més ambiciós. A la vegada, complementa al meu anterior article sobre “Els noms i llinatges dels vilafranquers” i serà la continuació d’una sèrie sobre el final del segle XIX, especialment sobre la Restauració Borbònica a Vilafranca -període comprés entre la 1ra. República i Dictadura de Primo de Rivera (1873-1923).

Antecedents.

De tots és sabut que el fundador del poble fou Pau Sureda i Campfullós (1571-1650), noble mallorquí qu tenia el títol de Donzell de Mallorca i senyor de la Cavalleria de Sant Martí de l’Anzell. Tal era la seva posició nobiliària que entre els anys 1631 i 1632, ostentà el càrrec de “Baile General de Mallorca”. Aquests títol instaurat pel rei Jaume I des de la reconquesta de Mallorca -1229- i confirmat per Joan I d’Aragó l’any 1395, exercia el càrrec de Jutge únic en les causes i negocis de cens a Palma, i a la Part Forana, com segona instància en causes civils. L’any 1620 estableix a una de les possessions del seu domini -a la de Son Pere Jaume-, el que seria el futur poble de Vilafranca. El pare Josep Nicolau ens dóna unes referències bastant detallades dins el seu llibre del naixement del poble (com la d’un intent anterior d’establir una població que no va arribar a fructificar).

Seguint les referències del pare Nicolau, hi podreu llegir com ens posa sobre la pista de qui pogueren ser els primers pobladors del nostre poble a través de las escriptures notarials subscrites per Pau Sureda amb els que serien els primers veïnats de Vilafranca. A part dels que ja li tenien arrendades les seves possessions, com les del Rafal Cremat, Albadallet, Boscana o l’Anzell (que també, d’alguna manera, exercirien els veïnatge amb els colons que ocuparien les primeres parcel·les de la nova població), hi podem llegir:

Jeroni Orpí, Pere Sastre, Sebastià Orpí, Joan Riutort, Joan Font, Bartomeu Monjo, Jaume Sastre, Miquel Nicolau, Miquel Ribot, Miquel Mascaró, Montserrat Vadell, Pere Vadell, Pere Vadell, Bartomeu Pastor, Bernadí Serra, Pere Joel, Martí Ballester, Joan Riera, Jordi Serra, Montserrat Nigorra, Sebastià Riera, Guillem Ciurana, Joan Mestre, Antoni Oliver, Miquel Santandreu i Rafel Nigorra. (Sols hi apareixen els noms dels que obtenien el títol de propietat i no de les seves esposes -si en tenien-, per tant, no hi he pogut incloure els llinatges d’aquestes).

Totes aquestes vendes de parcel·les es realitzaren el mes d’agost de 1620. Però dins el mes de juliol -com bé recorda Nicolau- ja se’n havien realitzades. Com he dit, no especifica de quins pobles eren naturals, per tant, aquesta font seria un bon fonament per ser investigada en el futur per esbrinar-ne alguna informació més al respecte.

Si bé no ens indica la seva procedència, ens podem referenciar amb algunes dels arrendataris de les seves possessions: Es Rafal Cremat a Miquel Bauzà, de Sant Joan. L’Anzell a Rafel Salom, de Sant Joan. Boscana a Lluc Gelabert, de Sineu. Son Pere Jaume a Bartomeu Mestre, de Petra.

curia
Llibre de la Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí de l’Anzell (1620-1812)

Referent a aquest aspecte, els dominis de la Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí de l’Anzell eren -observau com el domini d’aquesta entitat ocupava els termes municipals de Sant Joan i Petra- :

possessions st marti
1- Sant Martí. 2- Sant Martí Menor (antigament conegut com Son Barragut). 3- Son Bou. 4-Son Pere Jaume. 5- Alanzell. 6-La Moleta. 7-Alcuidarrom de Dalt. 8-Alcudiarrom de Baix. 9- Son Joy. 10-Son Alxebitx. 11-Son Orlandis. 12-Boscana. 13- Albadallet. 14- Rafal Figuera. 15-Es Cremat. 16- Rafal Satrí (Es Pont Satrí i Sa Penya). 17-Son Gil. 18-Vilafranca. (Gràfic original de Pedro de Montaner )

Algunes consideracions a conèixer.

Així doncs, com s’ha vist, els primers pobladors de Vilafranca -allà a principis del segle XVII- es componia -bàsicament- de colons nascuts a pobles voltant a Vilafranca: Sant Joan, Petra, Sineu… Però si seguim amb la lectura del llibre de Nicolau, veurem que els arrendaments i vendes de les terres de Sant Martí, també acabarien en mans de naturals de Porreres, Manacor, Montuïri -entre altres-, al llarg dels segles següents -XVIII, XIX i XX-.

A la vegada, es donen una sèrie de circumstàncies i condicionants que tot seguit en faig, de manera sintetitzada, algunes observacions:

  • Com s’explicarà més endavant, els missatges, paraers, amos o jornalers que servien a Sant Martí o possessions arrendades pels mateixos, solien ser de la mateixa naturalesa que els arrendataris. Igualment, els que servien a Sant Martí, eren naturals dels pobles on els marquesos hi tenien altres possessions.
  • Les diferents crisis econòmiques que es visqueren dins aquests períodes, provocaven la mobilitat de famílies senceres a desplaçar-se a altres zones de Mallorca més productives -i més pròsperes per tenir seguretat en el futur-. De la mateixa manera, les diferents anyades o períodes productius, podrien provocar que el mateix jornaler/jornalera, es mogués per juny a batre a Vilafranca, a veremar al final de l’estiu a la zones vinícoles, o a collir oliva a la zona de tramuntana a l’entrada de l’hivern, sense tenir establert un domicili permanent i vivint al sostre de les cases pairals.
  • En aquest darrer sentit, es donen circumstàncies que aquests mateixos jornalers/jornaleres acaben relacionant-se amb algun altre del lloc i formaran famílies establertes al nostre poble (més endavant en posaré algun exemple).
  • L’endogàmia que es donava en algun dels pobles dels voltants (els fills i les filles dels amos o terratinents s’aparellen amb altres de la mateixa classe social i, en moltes ocasions en familiars propers -cosins-), a Vilafranca, al ser un poble on la majoria eren jornalers no se’n donaven tant casos al principi, però si ja en famílies consolidades dins els segle XIX.
  • I darrera consideració – i que ho hem d’entendre com a consideració fonamental per situar l’estat de la qüestió-: Des de la fundació del poble -1620- fins la seva independència municipal -1813-, existien, solapadament, dues administracions que tenien empriu sobre el nostre poble: l’administrativa (pertanyent a Sant Joan o Petra segons on es tingués la residència) i la jurisdiccional (que exercia la “Cúria Baronial de Sant Martí” dins totes les terres del seu domini). Així doncs, els “vilafranquers” naixien o morien dins Petra o Sant Joan segons el domini municipal on vivien (Per exemple: Es Cremat, Rafal Figuera a Sant Joan. Aubadallet, Es Caparó a Petra). Per entendre-ho una mica més, a l’article “Les pedres de la nostra identitat” en faig una aproximació sobre el tema.

Però, abans d’entrar a les dades, ens podem trobar com els “vilafranquers de Sant Joan” -a les hores nomenat pel mateix ajuntament de Sant Joan “Aldea de Bonany”. L’any 1875, l’ajuntament de Vilafranca – amb l’ambició d’ampliar el terme de Vilafranca cap aquesta zona: carretera a munt: Es Cremat, Rafal Figuera- denunciava que hi vivien unes 80 famílies que s’aprofitaven del seus serveis municipals i cotitzaven a Sant Joan. Això representava una població aproximada d’unes 340 persones que, baldament eren naturals de Sant Joan, les seves arrels eren ben vilafranqueres (a les hores, a Vilafranca hi estaven empadronades unes 1.300 persones). Això doncs, aquests vilafranquers de Sant Joan, vivien i es relacionaven al mateix poble. Aquesta dada podria desvirtuar les dades de procedència, ja que sempre ens donarà com resultat que Sant Joan era el principal proveïdor de nous vilafranquers. Per veure’n una descripció gràfica d’aquesta darrera consideració, a continuació vos oferesc una imatge gràfica:

Vilafranca 1926
En aquest plànol entregat a l’ajuntament de Vilafranca per part de l’ajuntament de Sant Joan, l’any 1926, es poden apreciar les zones que hi havia construïts habitatges dins el que havia sigut el seu terme municipal. En aquest cas, sols hi podem veure les “urbanes” de la “Aldea de Bonany”, però ens dóna una idea aproximada del gruix d’habitants d’aquesta zona nord del poble.

En les següents imatges, podem veure alguns exemples de els matrimonis mixtes entre naturals de Vilafranca amb procedents d’altres municipis. Tots aquests exemples són extrets del Llibre de registre de defuncions de 1873. Podem aprofitar per observar que, sense especificar els anys que feia que vivien al nostre poble, alguns d’ells – amb tota seguretat- ho feien des de principis de segle:

mostra 1
Antoni Bauzà Marimón, natural de Vilafranca, estava casat amb Antònia Jaume Borràs, natural de Sant Joan. Varen inscriure la defunció de la seva filla de 5 mesos, Antònia.
mostra 2
Montserrat Bauzà Mestre, natural de Vilafranca, va inscriure la defunció de la seva esposa, Magdalena Bennassar Artigues, natural de Felanitx.
mostra 3
Jaume Tomàs Nadal, natural de Llucmajor i sabater d’ofici, estava casat amb Margalida Català Rosselló, natural de Vilafranca. Varen inscriure la defunció de la seva filla Catalina de 18 mesos.

Les procedències a finals del segle XIX.

En base als padrons municipals d’habitants de 1890 i el de 1896, he anat seguin les inscripcions de la naturalesa dels veïnats i veïnades. Tot seguit vos adjunt els resultats.

En la primera columna hi podreu veure (per nombre de procedència de major a menor) les poblacions dels que eren natural. A la segona columna, el nombre de persones. I a la tercera, els llinatges que incorporaren al nostre poble:

Procedència Nombre de persones Llinatges
MANACOR 30 Riera, Caldentey, Forteza, Miró, Cortés, Pomar, Segura, Salas, Munar, Fons, Esteva, Santandreu, Fornés, Sureda, Duran, Llinàs, Alcover, Nadal, Febrer, Grimalt, Galmés, Jaume, Munar, Sitjar
SANT JOAN 26 Nicolau, Mayol, Oliver, Ferragut, Gayà, Bauzà, Mascaró, Barceló, Garí, Gual, Sastyre, Font, Pocoví, Fornés, Bordoy
FELANITX 17 Obrador, Estelrich, Manresa, Artigues, Rosselló, Veny, Adrover, Noguera, Mestre, Alzamora, Verger, Sorell, Roig, Vaquer, Prohens
PETRA 17 Font, Nicolau, Garí, Amengual, Galmés, Riutort, Artigues, Andreu, Bauzà, Mestre, Bennassar, Mayol, Roca, Gayà, Moll, Mascaró, Barceló, Bordoy, Canet, Vidal, Magraner
PALMA 13 Sureda, Verí, Fortuny, Fiol, Juan
PORRERES 12 Escarrer, Mesquida, Garí, Oliver, Mayol, Femenias, Andreu Barceló, Català, Amengual, Lladó, Mestre, Forteza, Miró, Figueras, Sampol, Font, Nicolau, Mas, Sagreras
ALARÓ 4 Perelló, Homar, Salom, Bordoy
MONTUÏRI 4 Cerdà, Garcias, Bauzà, Munar
ARTÀ 3 Forteza, Cortés
BARCELONA 2 Barceló, Planas, Roig, Perelló
LLUCMAJOR 2 Tomàs, Mulet
MARRATXÍ 2 Serra, Rigo, Fiol, Verdera
BANYALBUFAR 1 Ripoll, Salvà
CAMPOS 1 Mas, Puigserver
COSTITX 1 Munar, Capó
INCA 1 Beltran, Mas
MARIA DE LA SALUT 1 Forteza, Figueras
MURO 1 Perelló, Llull
POLLENÇA 1 Juan, Rebasa
SANTA MARIA 1 Amengual, Rotger
SANTANYÍ 1 Roig, Adrover
SENCELLES 1 Oliver, Noguera

Per fer-ne una imatge gràfica -de les procedències-, vos he creat aquest mapa on es veuen els moviments migratoris des dels diferents pobles cap a Vilafranca:

planol mallorca procedencia
Mapa de les procedències d’altres indrets cap a Vilafranca

(En properes entregues, més dades extretes d’aquestes fonts que segur seran del vostre interès).


  • BOVER, Juaquín María. Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca. -Palma-. 1864.
  • NICOLAU BAUZÀ, Josep. Vilafranca de Bonany -Notas Históricas. -Vilafranca- 1978.
  • DE MONTANER i ALONSO, Pedro. Las franquicias de una baronía mallorquína: Sant Martí d’Alanzell . Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana nº45. -Palma- 1989.
  • ARXIU MUNICIPAL DE VILAFRANCA DE BONANY. -Diversos lligalls i carpetes: Padrons municipals, Plànols d’establits, Censos, Actes Municipals, Registre de Secretaria, Jutjat Municipal, Llibre de registre de Defuncions, Llibre de registre de naixements.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s