1890-1899: La tempesta social i política vilafranquera (1. Introducció)

Fa anys se’m va fitzar l’idea que part de la història vilafranquera, necessitava sortir dels papers polsosos de l’arxiu municipal i acostar-los a la gent.

Aquest poble, ha viscut episodis intensos, tràgics, de tristesa, de fam i de convulsió. Entre aquests períodes, el que més i millors retrata els adjectius descrits és el de la darrera dècada del segle XIX.

Entre els anys 1890 i 1899, just abans d’encetar el segle XX, Vilafranca deixava de ser un poble submís a les elits aristocràtiques i despertava a la diversitat en la lluita pel poder local.

Però seria massa simplista i reduccionista encabir aquests anys en un pur conflicte polític: no podem entendre aquest capítol històric sense avaluar -també- els aspectes socials, econòmics i d’influències polítiques externes.

La lectura de diferents actes municipals i de les edicions de llibres que ens xerraven de la història del nostre poble, ens hi apropen i ajuden a establir – mínimament , posar-nos en la tessitura que als tocà viure als nostre re-besavis.

Com he dit, aprofundir en aquest període suposava submergir-se en una feinada de buidar actes, documents, carpetes i capses de papers polsosos per treure’n la millor documentació que pogués ajudar-me a fer-ne una crònica acurada i ben fonamentada. Però, amb el pas del mesos, el que havia de ser un article o un breu estudi d’un període concret, ha esdevingut un estudi molt més profund i ampli.

És per això que als aniré publicant en diferents articles que posaré al vostre abast a mesura que als tengui enllestits.

Però, i que té aquest període que el faci tan atractiu? – demanareu-. Per fer-vos un tast. Si desplegau el llibre que fins avui ha servit de referent historiogràfic del nostre poble «VILAFRANCA DE BONANY. Notas historicas» -de NICOLAU BAUZÀ, Josep- a la seves pàgines 161-162, hi podreu llegir:

«En estos últimos años, se han despertado con fuerza extraordinaria las pasiones políticas. El ambiente es agitado, y las familias esta divididas en dos bandos que no ceden en sus pretensiones de perjudicar al adversario. Las actas del Ayuntamiento reflejan las violentas discusiones que tuvieron lugar en la Sala Consistorial. A tanto llegó el encono que, en 1895, uno de los bandos logró fueran removidos varios concejales del partido contrario.

Según comunicaba el secretario del Ayuntamiento, D. Juan Rosselló Mayol, al Marqués de Vivot, se les acusó a él y a los concejales del partido Conservador de malversación de fondos municipales. Ante la instancia de los acusadores, el Gobernador de la Provincia envió al pueblo un delegado para averiguar lo que acontecía. Era el tercer pueblo de Mallorca a donde iba el dicho delegado. Llegado a Vilafranca, resultó que en las arcas no faltaba ni un céntimo: solo que se había aplicado ciertas cantidades a conceptos diferentes de los que se habían anotado.

Ante estas anormalidades, de poca monta al fin y al cabo, el Gobernador, que sería del partido contrario, supuso había causa suficiente para suspender en sus cargos a los concejales y el secretario, y el 14 de noviembre firmó el Decreto de suspensión.

Tanto los concejales como el secretario recurrieron al Ministerio de la Gobernación, el cual, asesorado por la Sección de Gobernación de su Departamento, el 2 de enero siguiente, aprobaba el Decreto dado por el Gobernador. La Orden dos días más tarde es refrendada nada menos que por la Reina Regente, en nombre de S.M. el Rey, menor de edad.

A tal extremo se llegó que, sólo en el año 1895, hubo sucesivamente cinco alcaldes (Arc. Casa Vivot.-Papeles sueltos)

Aquesta síntesi d’un del períodes més intensos i convulsos de la història vilafranquera, es veu compensada amb un altre de estudis més acurats sobre la dècada que varen escriure els historiadors Pere Salas i Maria Antònia Gomila «LA DESIGUALTAT DIN LA IGUALTAT. Vida social i política de Vilafranca des de final del S. XIX fins als temps actuals», on ens apropen d’una manera més acurada i profunda «el què, qui i el com» esdevingueren els fets. Sobre el trasbals polític municipal, els autors en fan la següent incís:

«… La conseqüència d’això fou l’existència de 7 ajuntaments diferents en només 3 anys, alternativament encapçalats per Josep Bauzà i Pere Josep Fiol. Però les relacions entre Santandreu i Josep Bauzà no s’acaben aquí. Al 1898 es formà un nou ajuntament conservador encapçalat per Pere J. Fiol – sense Joan Santandreu. La sorpresa es produeix que aquest reclama a l’Ajuntament una rebaixa en la quota de Consums.» Pàg.50.

Més endavant hi podem llegir:

« L’actuació clientelar que propicia el marqués de Vivot pareix que està en l’origen de tots els conflictes en dividir socialment la població de Vilafranca.»

Així doncs, es pot endevinar que aquest episodi no era fruit d’una casualitat, si no que no era molt més: Lluita pel poder? Interessos personals?. Esper que en la lectura dels diferents capítols me pugueu ajudar a treure’n una conclusió.

img_20190204_2235061128088575379348715.jpg

Dins aquest transfons social, hi trobam un poble que viu uns dels moments històrics més dramàtics i extrems que potser no hagi viscut el poble des de que el tenim documentat. Potser altres episodis històrics entrarien en contradicció en aquesta afirmació, però – i després de fer recerca i documentar-me en la història del nostre poble -, no n’he pogut trobar altre fins l’arribada de la II República i l’esclat feixista.

Altres aspectes del període que vos aniré il·lustrant seran els de l’horror de les guerres colonials d’ultramar que forçaven l’estat espanyol a reclutar a la desesperada els joves vilafranquers per emportar-se’ls a Cuba, Filipines o Puerto Rico. He treballat per apropar-vos com eren militaritzats i el llistat complet dels sortejos.

En aquesta sèrie d’articles, aprofundiré en aspectes socials i econòmics que tenien el nostre poble i a tota la societat mallorquina en una profunda crisi. Ja en vaig fer una aproximació a l’article sobre EL XEREMIER.

A la vegada, i a través de la premsa de l’època, vos acostaré molts altres aspectes socials que potser ja teníem oblidats. En definitiva, vull fer un retrat a la dècada de 1890-1899 i posar-la al vostre abast per així fer-ne un reconeixement i homenatge als que el visqueren i el patiren.


Fons:
– «VILAFRANCA DE BONANY. Notas historicas». NICOLAU BAUZÀ, Josep. Editat: Ajuntament de Vilafranca.

– «LA DESIGUALTAT DIN LA IGUALTAT. Vida social i política de Vilafranca des de final del S. XIX fins als temps actuals». SALAS, Pere i GOMILA, Ma. Antònia. Editat: Ajuntament de Vilafranca.

– Arxiu Municipal de Vilafranca: Actes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s