Guillem Galmés Sastre “Es Metge Vell”. L’any des Grip a Vilafranca 1918-1919

Dia 19 de novembre de 1990 l’Ajuntament de Vilafranca nomenava -per unanimitat- GUILLEM JOAN GALMÉS SASTRE “es Metge Vell”, Fill Il·lustre de Vilafranca de Bonany. En motiu del centenari que enguany es celebra el centenari de la que fou una de les epidèmies més devastadores del darrers temps, s’ha organitzat un cercle de xerrades per tal d’acostar al vilafranquers i vilafranqueres, la figura de Guillem Galmés durant “l’any des grip” i els efectes que va produir sobre la societat.

La xerrada en la que he pogut participar fou la de dia 13 de desembre fent taula amb el periodista vilafranquer Miquel Barceló -“Ara Balears” i que també fou redactor i director de les les publicacions locals “Santa Bàrbara” i “Es Molí Nou”-.

Precisament fou l’any 1990 quan des de la delegació de l’Obra Cultural Balear, se’m va proposar – a les hores jo era Regidor de Cultura a l’ajuntament- la possibilitat de nomenar Fill Il·lustre Guillem Galmés. La tasca de recerca històrica del personatge i dels fets, l’elaboràrem – a quatre mans- Miquel Barceló i jo a partir de testimonis orals, documentació a l’arxiu i l’ajut de les hemeroteques. D’aquí nasqué la publicació que tot seguit podreu llegir.

Passats els anys i les noves recerques històriques sobre els fets concrets i algunes troballes realitzades posteriorment a l’Arxiu Municipal de Vilafranca, ens han duit a poder completar alguns aspectes que havien quedat oblidats en el moment de la publicació.

Així doncs, primerament podreu llegir la publicació original. Tot seguit, la xerrada que va fer Miquel Barceló i per acabar, hi podreu trobar les incorporacions que hi realitzo a partir d’aquesta nova informació.

PUBLICACIÓ EN MOTIU DEL NOMENAMENT DE FILL IL·LUSTRE -1990-

img001

img002

img003

img004

img005

img006

img007

img008

img009

img010

img011

img012

img013

img014

img015

img016

img017

img018

img019

APORTACIÓ DE MIQUEL BARCELÓ:

FESTES DE SANTA BÀRBARA 2018

Cicle 100 anyss de l’epidèmia de la grip espanyola (1918)

La Vilafranca del 1918. Guillem Galmés Sastre, es Metge Vell,fill il·lustre (1990)

Parlar del fill il·lustre Guillem Galmés Sastre, es Metge Vell, suposa recordar un dels capítols històrics de la vila que, ara fa 100 anys, es va viure amb més pànic, en el context d’una situació de pandèmia general no sols a Mallorca sinó a tot l’estat espanyol i a la resta del món.

El 1988, ara fa 30 anys, se’n complien 70 de S’Any de sa Grip, i a la revista local Es Molí Nou, editada a partir de 1986 per l’Obra Cultural Balear, amb el suport d’en Jaume Sansó, que aleshores era regidor a l’oposició a l’Ajuntament, decidírem que era hora de reconèixer la tasca d’un senyor que va dur el seu deure professional molt més enllà dels límits que tal vegada li corresponien.

Des de la revista Es Molí Nou, en Francesc Amengual de s’Estany, en Joan Nicolau ‘Not’, i un servidor, volguérem empènyer una iniciativa que pretenia posar en valor persones que en el seu moment tingueren un paper important en la configuració del poble, com també es va fer amb personatges com l’Amo en Miquel des Molí Nou, Miquel Barceló Sastre, en reconèixer-li, entre d’altres, virtuts com donar els terrenys al poble de la zona que avui ocupa la zona poliesportiva. I és que l’Amo en Miquel des Molí Nou, també tingué un paper important en la Vilafranca de la primera mitat del segle XX.

La revista tenia una funció social per tal de conservar la memòria històrica de la vila des de moltes vessants, com la històrica, la patrimonial, la política, l’esportiva, etcètera.

A finals de 1988, vàrem decidir recuperar un dels relats de la secció Història de la nostra gent, publicat el juny del mateix any, un reportatge en què es recollia de fonts orals fidedignes unes quantes pinzellades històriques dels esdeveniments que acompanyaren s’Any de sa Grip, un temps de por generalitzada a totes les llars del poble amb l’arribada d’una pandèmia que resultava mortífera per a molta gent de Mallorca i de tot el món.

A recordar l’Any de sa Grip i a fer possible la recopilació històrica ens ajudaren, l’Andreu Sansó, conegut popularment com l’Amo Andrevet (nascut el 1898) i que per tant tenia 20 anys s’Any de sa Grip, Madò Joana Maria Sansó ‘Recó’ (nascuda el 1900), que amb 15 anys començà a servir la família del metge Guillem Galmés, i l’Amo en Tomeu Estrany ‘Puil’, cronista i col·laborador de la revista Santa Bàrbara, la primera publicació del poble del passat segle XX que s’edità els anys 80 i 90, i del qual en tenim un bon record els que llavors ens iniciàvem en el món de la premsa local.

La sol·licitud que férem a l’Ajuntament, per tal de declarar fill Il·lustre Guillem Galmés Sastre, es tramità el 8 d’octubre de 1988, però fins el 19 de novembre de 1990 (dos anys després) el consistori no n’aprovà el nomenament. El metge Vell es convertí aleshores en el quart fill il·lustre del poble, després de Frai Lluís, el Pare Jaume Rosselló, i l’ermità Agustí. A dia d’avui és l’únic vilafranquer no religiós en arribar a la més alta distinció que es concedeix al nostre municipi, ja que el darrer fou el gran humanista Pare Antoni Oliver.

Però centrem-nos en el personatge motiu de la trobada d’avui en aquest centre cultural amb unes quantes notes biogràfiques

Biografia.

GUILLEM GALMÉS SASTRE va néixer el 2 de setembre de 1873 a Ca s’Argentera, a la cantonada esquerra segons se baixa del carrer de Sant Martí des de la carretera. El seus pares foren Jaume Galmés Riutort i Joana Aina Sastre Morey.

Es casà amb Antonia Mª Bover Nicolau, matrimoni del qual nasqué en Jaume Galmés Bover, a la casa de Can Ferragut, al carrer Principal. En Jaume, seguint les passes del seu pare, estudià medicina, morint quant només tenia 20 anys. Tota una tragèdia en un matrimoni que ja no tindria descendència.

Guillem Galmés, a finals de 1918 i principis del 1919, tingué un paper determinant en la lluita contra la pandèmia a la vila, cosa que va fer possible que només hi hagués una sola baixa al nostre poble mentre que a la resta de municipis eren desenes i centenars les baixes. La seva fama i aquest fet donà la volta a tota Mallorca i de forma especial a la comarca, essent sol·licitada la seva presència als pobles veïnats.

El 1922, quan Guillem Galmés tenia 49 anys patí una embòlia que el deixaria invàlid per a la resta de la vida. No obstant això, el metge Guillem Galmés va continuar medicant un anys més conjuntament amb el metge Sancho, que després seria assassinat pels falangistes durant la Guerra Civil.

Passat un temps el metge Galmés es va veure obligat a deixar l’ofici i va romandre a ca seva fins el 16 de març de 1940, quan a les 10 del matí una repetició de trombosi el portava a l’altre món enmig del dol de molta gent que recordava la seva gesta de salvar veïns i veïnes enmig del trauma de la pandèmia.

Durant dècades fou recordat com un autèntic heroi, però la seva història es va anar apagant fins que el 1990, després de posar en valor la seva feina i figura com a metge i persona aconseguírem que fos anomenat fill il·lustre, perquè quedàs per sempre en la memòria històrica de la vila.

L’arribada de la Grip

Recordem que a la tardor de 1918 la grip igual, que a la resta de Mallorca, es va fer present a la nostra vila i baix la commoció dels seus efectes mortals, atacant especialment a gent jove i corpulenta.

Guillem Galmés es va posar al servei del poble a tota hora i sense descans. Als malalts els receptava una pols medicinal que es servia en càpsules rodones anomenades ‘caxets’, que banyada en aigua, intentava frenar la febre, mentre aconsellava que es fessin fogueres de romaní davant les llars i s’obrissin portes i finestres per deixar entrar els bafs d’aquesta planta amb la intenció de purificar l’aire. El romaní per fer fogueres s’anava a cercar a la pleta de Sant Martí. També el batle de llavors, Antoni Gayà de s’Estany, ordenà al zelador Guillem Bauzà ‘Guiemó’ que cada dia anàs a cercar llet a les vaqueries de Son Pou i sa Franquesa per tal que fos repartida per totes les cases. Una altra ordre que es va donar a la població fou l’ús permanent de desinfectants.

El 14 d’octubre, sols en aquest dia, Guillem Galmés va medicar 50 veïns i veïnes malalts de grip. Els metges no se salvaren de l’enorme passa. A Petra, el metge es posà malalt i el de la nostra vila tingué que atendre els veïns petrers. La tasca incansable del doctor vilafranquer i l’èxit en el control de la pandèmia provocà que la seva presència fos requerida a molts indrets de la nostra comarca. A Vilafranca només una persona va morir per la grip. Un tal Bartomeu Barceló ‘Fuster’ de malnom no va seguir les instruccions del metge i enlloc de prendre brou de llençol es va dedicar a sortir i prendre el sol, conten testimonis de l’època, que no recordaren cap medicació especial més enllà dels anomenats ‘caxets’ de pols que s’anaven a cercar a les farmàcies de Petra i de Sant Joan.

La passa de grip durà fins ben entrat el primer trimestre de 1919. Ja quan el poble, igual que la resta de Mallorca, tornava a la normalitat en reconeixement als esforços sobrehumans que oferí per salvar la gent, l’Ajuntament organitzà un dinar homenatge a Guillem Galmés Sastre a ca l’Amo en Miquel des Molí Nou, acte en el qual se li va fer entrega d’una vara amb el puny d’or i amb una anella que duia les seves inicials gravades. Aquesta vara, igual que tot l’or dels vilafranquers i vilafranqueres acabà a la saca dels falangistes durant la Guerra Civil.

Com va poder pagar la població els serveis i l’atenció del metge durant la pandèmia?

Els testimonis que ens relataren l’episodi de s’Any de Sa Grip contaren que Guillem Galmés era un home prou generós i que els seus honoraris anaven d’acord en la situació econòmica de cada pacient. Amés, la seva dona Antònia Mª Bover es va fer càrrec de la hisenda familiar durant la pandèmia i es dedicà a ajudar molta gent necessitada, atès que la parella tenia prou patrimoni.

A la mort del metge, Antònia Maria, després de cada anyada, es dedicà a repartir blat entre les famílies més pobres. Abans, durant molts anys, el matrimoni es dedicà també a fer préstecs a la gent més necessitada i ja a la darreria de la seva vida, el Metge Vell d’acord amb la seva dona decidiren perdonar els deutes que no estaven cancel·lats.

A manca d’hereus directes, els capellans i les monges foren beneficiaris de les donacions de la senyora del Metge Vell qui sufragà una de les capelles de l’església parroquial que fou ampliada entre 1936 i 1939. La casa i finca de Sa Penya de Ca ses Monges, fou propietat de la família de Guillem Galmés i donada a les Germanes de la Caritat.

En conclusió i ja per acabar crec que és bo es recordi la gent generosa que en el seu moment es varen desviure d’una o altra manera pels demés. Honor a glòria a tots els nostres avantpassats que d’una manera o altra feren possible la nostra Vilafranca sempre estimada.

Miquel Barceló Noguera, 13 de desembre de 2018

LA MEVA APORTACIÓ A LA XERRADA DE L’ANY DES GRIP I ES METGE VELL

(Aportacions a la publicació apareguda en motiu del nomenament del Guillem Galmés Sastre, “es Metge Vell”, fill il·lustre de Vilafranca dia 19 de novembre de 1990 per la xerrada de dia 13 de desembre de 2018)

CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I POLÍTIC

SITUACIÓ A EUROPA I ESPANYA:

La Gran Guerra (1ra guerra mundial) europea -1914/1918- assolava el continent. La confrontació dels aliats (França, Anglaterra, Rússia, Sèrbia, EEUU, Bèlgica, Japó) contra els germànics (imperi Austrohongarès, Alemanya, Itàlia, l’imperi Otomà) desballestava la pau que havia durat 50 anys. Arreu del centre i l’est d’Europa s’hi produirien més de 10 milions de morts, seria el final dels imperis i els regnats que deixaria el vell continent en una profunda crisi econòmica, política i social.

Dins aquest context europeu, Espanya va esdevenir neutral (igual que Suïssa o els països escandinaus). La gran demanda de matèries primeres, productes manufacturats, miners i maquinària per part d’una Europa que dedicava tots els seus esforços humans i recursos econòmics a mantenir una guerra massa llarga, fou una gran oportunitat econòmica per Espanya.

Lluny d’aprofitar aquest moment històric per a desenvolupar el creixement, Espanya estava sumida en una profunda crisi política i de conflictivitat social i laboral:

    • La neutralitat d’Espanya enfrontava els Mauristes, conservadors i partits de la dreta (germanòfils) amb els socialistes, republicans i sindicats obrers (aliadòfils) amb el que es va nomenar “La guerra civil de les paraules”.

    • Fou un període inflacionista degut a l’exportació massiva de productes i matèries primeres a l’estranger. L’especulació del preus per l’acaparament dels productes per part dels exportadors, deixava els espanyols sense molts d’aquests béns de primera necessitat, el que feu elevar els seus preus.

    • Apareixen les “Juntes de Defensa” formades per militars que reclamen majors sous degut a la inflació (l’any 1923 donaren suport a Primo de Rivera en el cop d’estat). Espanya venia de la crisis colonial i el poble posava en dubte els militars. La seva credibilitat estava sota sospita per incapaços de mantenir les colònies annexionades.

    • El 1917 (emmirallats per la revolució de febrer a Rússia) els sindicats obrers socialistes i anarquistes, convoquen Vaga General i es produeixen revoltes arreu d’Espanya amb més de 60 víctimes mortals. Volien augment de sou i millores laborals degut a la greu crisis.

Degut a aquesta profunda crisis, entre 1917 i 1918, hi hagué 3 presidents: Dato, Maura i Garcia-Prieto. El relleu de ministres i governadors civils en aquest període, donava mostra de la incapacitat política d’una Espanya esqueixada. Aquest període seria conegut per el de la Monarquia Liberal i del “turnisme”

SITUACIÓ A MALLORCA:

Mallorca es converteix en un subministrador necessari de productes manufacturats i de matèries primeres a l’Europa en guerra. El sector del calçat (Inca, Llucmajor i Alaró on s’hi concentren la majoria de fàbriques de sabates) viu un moment àlgid de la seva producció i beneficis econòmics. De la mateixa manera, els sector cerealista i vinícola (a pesar de venir de la greu plaga de Mildiw que havia atacat les vinyes el 1915) que exportaven -pràcticament tota la seva producció- cap al front de guerra, bàsicament a França.

En aquest context d’alça econòmica en l’exportació, apareixen els especuladors que s’aprofiten de la situació. Personatges com Joan March “Verga”, acaparen la majoria dels productes (moltes vegades de manera il·legal i botant-se els controls de les institucions) i deixen la població local sense aquestes matèries.

Els sectors industrials, empesos pels sindicats, milloren els sous als obrers. No així amb els pagesos i jornalers que no estaven organitzats. Aquests havien de treballar més hores que mai per donar resposta a l’elevada demanda.

Aquesta situació de crisis també esclata a Mallorca: dia 18 de febrer de 1918, la població -majoritàriament les classes obreres i més necessitades de Ciutat- saqueja les tendes i magatzems de carbó ja que no podia pagar el seu preu. Ens els disturbis va morir un jove manifestant a Palma. El mateix any, pel mes d’octubre, la gent va sortir al carrer per saquejar forns i magatzems de farina ja que tenia un preu prohibitiu.

SITUACIÓ A VILAFRANCA:

Després de la mort de Joan Miquel de Sureda i Verí -març de 1912- , Marqués de Vivot, la família de Sant Martí, es desprenen de les seves millors finques fent-hi parcel·lacions que foren adquirides per els pagesos més emancipats i altres terratinents del poble (encara que també trobem compradors provinents de Manacor i Felanitx). Així veim com els anys 1913 s’estableix la finca de Sa Franquesa, el 1914 Es Castellots, el 1916 Es Molí Nou i Es Cremat, el 1917 Sa Vinya Nova i el 1918 L’Anzell i altres porcions de Sa Vinya Nova i Es Cremat. Moltes d’aquestes ventes s’havien realitzat a preus d’abans de la crisi i de la devaluació de la pesseta. Curiosament, qui en sortí guanyant foren els compradors ja que els préstecs s’havien realitzat a preu antic, per tant, es tornaren aviat. A més, els beneficis foren alts ja que eren terres molt productives i amb els preus elevats dels productes, aquests nous propietaris, s’enriquiren fàcilment.

L’any 1915, la plaga de Mildiw deixa pràcticament sense vinyes als vilafranquers de les prop de 200 hectàrees que conreaven. Així es van concentrar els esforços en produir cereals i ferratges. Aquests productes eren atractius per a l’exportació. Per tant, l’economia dels propietaris augmentava considerablement i no així el poder adquisitiu dels pagesos i jornalers, que no va pujar i en molts de casos, va abaixar. Per tant, Vilafranca estava dividida en rics i pobres.

El “turnisme” també va afectar el nostre poble. El nomenament de nous Governadors Civils, implicava -en molt de casos- que es nomenassin batles de la mateixa corda política. Eren cessats els batles de signe polític contrari i s’anomenava els de fidelitat política. Els ajuntaments es mostraren molt poc operatius en aquest període.

En quan a la xarxa econòmica de Vilafranca, es interessant veure que era molt bàsica i de subsistència (com ja s’ha apuntat). Així i tot, els professionals i comerços del poble intentaven donar a l’abast els productes que requeria la població. (Al final del document podeu veure el llistat publicat el 1920).

En aquest context històric i social, arribava l’epidèmia de grip.

L’EPIDÈMIA DE LA GRIP AL MÓN:

Com va defensar l’historiador de la Salut, Joan March, l’epidèmia es detecta per primera vegada l’hivern 1916-1917 als camps d’entrenament de l’exercit americà que es preparava per batallar a la 1ra Guerra Mundial -investigacions recents apunten que l’epidèmia s’havia iniciat a la Xina i duita cap als EEUU per immigrants-. De fet, el primer mort computat a aquest tipus de virus de grip, fou un soldat nord-americà a un camp d’entrenament de Kansas . Des dels EEUU s’introdueix a Europa a través de França i, des d’allà, s’infecta ràpidament a tots els fronts. L’alta mobilitat de les tropes aliades pels diferents camps de batalla, la logística pròpia de la guerra i el contacte estret entre els soltats a les batalles de trinxera, fan replicar l’epidèmia. Des de França, s’introdueix a Espanya i a Mallorca. Com a dades importants a tenir en compte: l’epidèmia va produir més de 40 milions de morts al món. Les dades que es donaren després de la guerra es va confirmar que 1,5 milions de soldats dels exercits enfrontats es contagiaren, però no hi ha dades dels morts que produïren ja que les malalties com la disenteria, les infeccions alimentàries i la inanició, compatien a l’hora d’avaluar el nombre de morts que produïa cada un dels símptomes. No així entre els civils europeus ja que no hi ha dades certes. Cal recordar que més de 10 milions de persones -entre soldats i civils- moriren a la 1ra Guerra Mundial.

A Espanya s’ha estimat que hi morien entre 270,000 i 300,000 persones, tantes com les produïdes al fronts de batalla de la Guerra Civil. Cal recordar que aquesta epidèmia arribada a territori espanyol a la tardor del 1918, va trobar el moment propici per esdevenir tragèdia: un govern en crisi i classes populars empobrides.

Però, perquè fou coneguda com “La grip espanyola”?. La Gran Guerra va ser un cop demolidor. En aquest context els governs no estaven disposats a generar més inquietud entre la població donant ales a una epidèmia com no es recordava a Europa des de feia segles.

La conseqüència va ser la censura prèvia, en què van participar també els propietaris de les principals cadenes de mitjans de comunicació, de manera que en la premsa dels principals països contendents es va tendir a minimitzar la importància de la malaltia.

Una cosa que no va succeir a Espanya on es va informar sense cap tipus de embuts. Una de les teories més curioses sobre la denominació de “‘grip espanyola” es va deure al fet que en un primer moment es va considerar un patogen creat pels alemanys i introduït en conserves espanyoles. Una remor totalment fals. El que sí és cert és que Espanya va ser un dels països més afectats amb centenars de milers de morts. Aquest fet i el que no hi hagués censura va permetre abordar la malaltia i publicar tot tipus de notícies de manera que per associació la grip de 1918 es va conèixer com l’espanyola.

SITUACIÓ DE L’EPIDÈMIA A MALLORCA:

Si bé es sospita que l’epidèmia va entrar a Mallorca pel Port d’Andratx ja que els primers infectats es localitzaren a S’Arracó, on més impacte va tenir fou a Palma. I allà, sobretot, als barris més populars i obrers com Santa Catalina.

A Mallorca hi moriren prop de 1,580 persones. El mes novembre de 1918, la premsa es feia ressò que sols durant el mes d’octubre, a Palma, ja es duien 678 morts compatibilitzades.

Des de Governació, de seguida que es va detectar l’epidèmia, es va establir que la Junta Sanitària actués sobre la població i els professionals per tal d’apaivagar els afectes del virus. Aquestes actuacions ja es fan efectives durant el mes de setembre i ràpidament s’estenen en forma d’ordres sobre altres institucions com els ajuntaments. Al final, les juntes sanitàries locals o bé els regidors responsables de sanitat dels ajuntaments, tingueren la responsabilitat d’executar aquestes ordres.

Com dades curioses -per entendre els efectes d’aquesta alarma sanitària- els teatres i els cinemes tancaren. Els que tenien obert, oferien una copa de conyac als clients com mesura preventiva. Igualment el bisbat va ordenar a les parròquies que netejassin les piles d’aigua beneïda. O el cas de la Societat Veloz Sport que va suspendre les carreres ciclistes mentre hi hagués “Grippe”.

Des de Governació es feu a una crida per què els metges es posassin a disposició dels ajuntaments del pobles on els efectes del Grip eren més greus.

Com mostra dels missatges que es llençaven des dels estaments sanitaris de Mallorca, aquest aparegut dia 21 d’octubre de 1918 al diari Última Hora: “La Grippe se transmite directamente del enfermo al individuo sano de las mucosidades nasales y de las particulas de saliva proyectadas tosiendo o hablando, o también por las manos que hayan tocado saliva”.

Es recomanaven les desinfeccions massives amb productes químics tals com el “Zotal”. Dia 27 d’octubre de 1918, el mateix diari, feia extensives les recomanacions de les autoritats sanitàries que es recomanaven les fogueres amb sofre als carrers. Pocs dies després és desautoritzava l’ordre pels efectes perjudicials de la inhalació dels gasos nocius produïts pel sofre.

Les crítiques de la població per la inacció dels responsables polítics es fa evident sobretot a Palma. Podem llegir a “LA VOZ DEL PUEBLO – PERIODICO REPUBLICANO” de dia 30 d’octubre del mateix any “Cuando mayor energia y valor necesitaban tener los concejales, cuando mayor se precisaba más sus servicios, ha sido cuando mayor insensatez han demostrado, cuando más se han acreditado no ser dignos de representar los intereses del pueblo ni dirigir sus destinos”. (Podeu veure l’article complet a la imatge del final)

L’EPIDÈMIA A VILAFRANCA:

Si bé a la publicació en motiu del nomenament de Fill Il·lustre de Vilafranca a Guillem Galmés ens apropa a les intervencions que es realitzaren per minvar els efectes de l’epidèmia, hi ha algunes dades que ens aproparà a l’emergència del moment.

L’epidèmia feia estralls als pobles veïns: a Petra, per novembre de 1918, ja portaven 4 morts, a Porreres moriren 78 persones. A Sineu 49. A Algaida 15. Això sols per tenir una mostra del efectes del grip. Però el preocupant era que no hi havia manera de aturar-ho.

Les mesures sanitàries incidien en dos aspectes: la desinfecció dels espais i l’aïllament dels afectats. Les mesures higièniques d’aquella societat eren minses i precàries. A més que cal tenir en compte que l’alimentació era un greu problema ja que també era molt precària producte de la crisis econòmica.

Pel que fa a l’ajuntament, des del primer moment, i sota el compromís polític del batle Antoni Gayà “de s’Estany” (ja havia estat batle l’any 1916 i ho tornaria ser el 1922 i al 1927), es prengueren les mesures sanitàries recomanades des de les autoritats sanitàries, però amb el consell i la tutela del metge titular Guillem Galmés Sastre.

A l’edició de la publicació en motiu del nomenament de Fill Il·lustre hi podem llegir algunes d’aquestes actuacions. Però, per aprofundir més amb els fets concrets, cal destacar algunes dades noves localitzades a l’arxiu municipal:

    • 31/10/1918: s’executa l’ordre sanitària de treure tots els pocs fora de la població i de les basses de fems. Aquests no podien estar a menys de 200 metres de la població.

    • 3/11/1918: s’autoritza la compra de tot el desinfectant que sigui necessari per actuar arreu del poble.

    • 1/12/1918: es va gratificar els empleats públics amb 25 pessetes per tota la feina realitzada en els dies més crítics de l’epidèmia.

    • 2/12/1918: es va gratificar amb 25 pessetes a les Germanes de la Caritat pels serveis prestats durant la passa de Grip amb la gent més pobre del poble.

    • El mateix dia: es gratificava amb 150 pessetes al metge Sebastià Soler pels serveis prestats amb els més pobres durant la invasió gripal.

    • El mateix dia: 25 pessetes a Guillem Bauzà també pels serveis prestats amb els pobres.

    • 23/2/2019: es fa efectiu el pagament de 37,50 pessetes a l’apotecari Climent Gayà pels medicaments despatxats a la gent pobre del poble durant l’epidèmia.

(El final del text, he penjat una imatge d’una de les actes de l’ajuntament)

Dia 30 de març de 1919, es confirmava el nomenament de metge titular de Vilafranca a Guillem Galmés pel 1920 amb un sou de 500 pessetes. Com es cita a la publicació de referència, Guillem Sastre va donar recolzament a altres poblacions per tal d’apaivagar els efectes de l’epidèmia aportant la seva professionalitat i tractaments preventius i sanitaris, però -com també veim a les actes municipals- va rebre ajuda per part del metge de Sant Joan, Sebastià Soler Matas. De la mateixa població, també era l’apotecari Climent Gayà.

En quan a la gent que va morir durant el període més greu de l’epidèmia, sobte trobar dos casos de mort per “pulmonia grippal”. Si hem de fer cas de la tradició oral i històrica, les causes o símptomes d’aquestes morts no es varen computar a l’epidèmia, si no a altres tipus de virus gripal (?). Aquestes són les dades:

DATA DEFUNCIÓ

HOME

DONA

EDAT

CAUSA/SÍMPTOMA DE LA MORT

04/09/18

X

41

BRONQUITIS

15/09/18

X

49

CÀNCER COLON

10/10/18

X

36

PULMONIA GRIPPAL

03/11/18

X

37

TUBERCULOSIS PULMONAR

03/11/18

X

53

GRIPPE PULMONAR

08/11/18

X

2

MENINGITIS CEREBRAL

10/10/18

X

65

REBLANIMENT CEREBRAL CRÒNIC

11/12/18

X

1

TROMBOSIS CAPITULAR

23/12/18

X

48

BRONQUITIS

20/01/19

X

4

NO SER VIABLE

10/02/19

X

80

HEMORRAGIA CEREBRAL

26/02/19

X

24

ESCROFULOSIS

A mode de conclusió, algunes dades més que ens aporten elements per a la reflexió pel que fa a l’epidèmia a Vilafranca:

    • Si bé hi ha compatibilitzats 1,264 habitants a Vilafranca, s’ha de recordar que fins l’any 1925, la part nord i oest del nucli urbà, pertanyien al municipi de Sant Joan. Així doncs, si hi hagué alguna defunció en aquesta part de territori , estarien computats al poble veí i no a Vilafranca. Però, vista la procedència del llistat de defuncions d’aquest període, prop de la meitat estan inscrits com “vecino de Sant Joan”. Per redundar en aquest aspecte, i a partir de les dades dels padrons del decenni, la població del poble -comptant les dues parts- era de 2,000 persones.

    • Així com els pobles per on passava la carretera de Palma a Manacor, quedaren profundament afectats per l’epidèmia (sobretot pel fet que la via passava pel centre de la població) a Vilafranca aquest fet no va ser motiu per produir afectacions mortals. Hem de tenir en compte que aquests pobles eren llocs d’aturada obligada per abeurar les bísties de càrrega i pel descans dels viatgers.

    • No he pogut localitzar dades certes sobre el nombre d’infectats i/o que emmalaltiren a causa del virus, per tant és difícil especular sobre quantes persones són les que patiren el grip al nostre poble. Si hem de fer cas dels testimonis, hagueren de ser centenars.

ASPECTES POLÍTICS I SOCIALS RELACIONATS AMB GUILLEM GALMÉS:

    • Va ser batle de Vilafranca de l’any 1917 a 1918 en representació del Partit Conservador de Maura.

    • L’any 1925 formava part de la Comissió Avaluadora del Repartiment General d’Utilitats com representant dels MAJORS CONTRIBUENTS. La funció d’aquest ens era el de distribuir entre la població l’impost al qual havien de contribuir tots els ciutadans com aportació a les arques de l’estat. Es dividia amb 2: la Riquesa Rústica i la Riquesa Urbana; la qual donava un valor als terrenys, solars, cases i a l’activitat ramadera i s’hi aplicava un coeficient. I la Part Personal, que representava el rendiment personal, la industrial i l’activitat econòmica. Del valor que marcaven les autoritats amb la que havia de contribuir el poble, la Comissió Avaluadora del Repartiment General d’Utilitats decidia com es distribuïa entre els ciutadans.

    • Guillem Galmés, a part de ser el metge titular del poble, exercia les funcions de INSPECTOR MUNICIPAL DE SANITAT.

    • Va formar part del PATRONATO ESCOLAR DE VILLAFRANCA DE BONANY, constituït dia 16 d’octubre de 1927.

    • L’any 1928 Sebastià Sancho, ve a viure a Vilafranca on es va posar a oferir serveis mèdics de caràcter privat. No és fins dia 22 de gener de 1929, per la jubilació del metge Guillem Galmés -“Es Metge Vell”-, que l’Ajuntament nomenà de forma interina a Sebastià Sancho. Així doncs, inicià, a partir de la data, la seva tasca mèdica amb caràcter públic. Però, no seria fins 3 anys després -15 de novembre de 1933-, que l’Ajuntament el nomenaria Metge Titular i Inspector de Sanitat Municipal.

    • Va formar part com vocal de la Junta Municipal del Cens Electoral de les eleccions parcials a regidors del 10 de maig de 1933. A la mateixa junta hi va participar Miquel Capó, Secretari de l’ajuntament.

    • L’any 1934 apareix al llistat dels 10 únics posseïdors de Ràdios a Vilafranca.

empreses vilafranca 1920
Comerços, professionals i empreses vilafranqueres l’any 1920
img023
Portada de “LA VOZ DEL PUEBLO” de dia 30 d’octubre de 1918 on l’editorial critica la immobilitat de les autoritats polítiques de Ciutat
IMG_20181203_112144e
Acta de l’ajuntament de dia 3 de novembre de 1918 on s’ordena la compra massiva de desinfectants
cartell grip
Cartell col·locat a un port europeu amb l’advertiment del contagi de la grip espanyola
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s