El Llibre de la Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí

curia

Quan va nàixer Vilafranca, als inicis del segle XVII, el domini de la baronia de Sant Martí, passà a ser gestionada per la Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí de l’Anzell que impartiria justícia entre els habitants sota la seva jurisdicció. Aquest ens estava format per una cort amb les persones que el Marqués designava (terratinents, lloctinents i amos de possessió inclosos dins el seu domini). Aquest tribunal, atenia els fets delictius, els plets, administrava correctius sobre el mal ús de les terres de conreu o del bestiar i jutjava sobre els problemes de convivència veïnal . Aquesta Cort feudal -Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí de l’Anzell- (i on el Marqués sempre hi tenia la darrera paraula sobre qualsevol dels fets) va exercir fins l’any 1811, any que el poble de Vilafranca va aconseguir ser municipi.
Així doncs, si tenim en compte que dia 4 de juliol de l’any 1620 (quan Pau Sureda era el propietari de Sant Martí) naixia “oficialment” el poble de Vilafranca, aquest ens jurisdiccional va tenir 300 anys d’existència. Així i tot, en aquest període, administrativament, va continuar pertanyent al poble de Petra. Però, tampoc podem obviar que la zona nord (des de la zona compresa entre Rafal Figuera i Son Pastor cap a l’oest, i des del que avui coneixem com la zona de Ca ses Monges, també cap a l’oest) era domini del terme de Sant Joan. Així doncs, la Baronia de Sant Martí, havia de rendir comptes administratius davant ambdós consistoris.
Des del naixement del poble, els vilafranquers, gaudirien de tota una sèrie de privilegis impositius i administratius que als allunyarien del control municipal de Petra i Sant Joan, però no del control reial o baronial de Sant Martí. Així doncs, encara que establir- se al poble tingués “avantatges fiscals”, la gran majoria del nous habitants de “Vila Franca” (i els seus descendents), hagueren de pagar “alous” al senyor de Sant Martí.
Les Corts de Cadis (agost de 1811) aboliren els senyorius i els seus dominis quedaren incorporats a la jurisdicció reial. Així, dia 15 de gener de 1813, Vilafranca naixia com Municipi.
El Llibre – i també el Llibre d’Ordres de la mateixa Cúria- està escrit en Català a l’ús i de la època. Potser els escrivans no tinguessin formació acadèmica en la nostra llengua. En els texts s’hi troben modismes, “castellanades” i errades ortogràfiques, fruit del que s’ha esmentat abans. A mesura que avançava en el temps, els escrits amb notaris i amb altres estaments institucionals es feren en Castellà.

-Aquest llibre es pot consultar a l’Arxiu Municipal de Vilafranca-

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s