Repressió i silenci: records macabres d’una guerra entre germans

(Article publicat a la REVISTA MARSOC dia 21 de novembre de 2016)

Aquestes setmanes s’han estat realitzant les tasques d’exhumació del cossos dels republicans assassinats al cementeri de Porreres. Són molts el vilafranquers que han aprofitat per conèixer de prop una realitat tan colpidora com veure en primera persona com es realitzaren aquestes execucions, l’enterrament i, sobretot, retenir en la memòria com les persones poden abocar tanta barbàrie sobre altres éssers humans.

Per tal de posar una mica de llum sobre els fets concrets, és bo -i també és la nostra funció-, acostar els lectors a aquesta realitat. Des d’aquest article, i seccionant els elements històrics a partir de la documentació localitzada i les entrevistes realitzades, vull posar especial esment en la relació de Vilafranca amb el fet concret de les execucions al cementeri de Porreres, així com la participació i la relació de la Falange de Vilafranca en aquest cas concret.

Però, anem a pams.

           

                 Falange de Vilafranca:

Les primeres notícies que tenim que constaten que al nostre poble hi havia una secció de Falange en actiu, daten del mes de febrer de 1936, quan varis membres vilafranquers varen participar a un míting a Manacor. A la vegada, el fundador de Falange de Mallorca, el Marqués de Zayas, en el seu llibre “Historia de la vieja guardia”, anomena 22 vilafranquers que formaven l’agrupació local abans del cop militar de juliol de 1936. Cal dir que a Vilafranca, l’activitat no tan sols es va limitar a fer reunions, sinó que també podem trobar el cas del mes de març de 1936, en què el partit va començar a entrenar els seus membres a camps de tir muntats a les possessions de Vallgornera Vell (Llucmajor), Sant Martí (Vilafranca de Bonany) i Son Vivot (Inca).

Un del fets que ha transcendit dins la tradició oral de Vilafranca és el de les tensions que aquest sector provocà expressament per alterar la tranquil·litat del poble. Així s’aconseguia un resultat doble: donar la sensació que amb la República es vivia dins un estat sense ordre ni control i que el màxim de gent exigís un canvi de rumb. L’estratègia era que es produïssin situacions que alterassin la convivència. Una de les ofensives era la d’actuar contra els símbols més respectats del poble, els religiosos, per així donar la culpa dels fets als republicans. Amb això, s’hi va fer famós un falangista que tocava les portes del Convent de les Monges a altes hores de la matinada, provocant gran escàndol. O com un dia, pensant que ningú el sorprendria, va defecar al portal de l’Església.

El fet més rellevant, emperò, va ocórrer al juny de 1936, quan l’Ajuntament estava governat per la Junta Gestora Republicana encapçalada pel Batle “Xirgo”. El vespre del 21, a la Plaça, un grup de falangistes es reuniren. Aviat va córrer la veu d’aquella trobada provocativa i alguns joves esquerrans es concentraren. Els falangistes començaren a increpar els republicans que estaven davant el cafè de Can Paloni. La tensió derivà en insults i provocacions que encengueren la sang i per poc no s’arribà a les mans. Però ja s’havia encetat una ametlla que derivaria en uns fets més greus una setmana més tard. L’endemà vespre es repetiren el fets, quasi calcats del dia anterior, per tant, la tensió entre els dos bàndols va esdevenir agressiva. El cas acabà amb el regidor Andreu “Margoi” colpejat a mans dels falangistes quan intentà posar pau.

Totes les juntes locals de Falange de Mallorca, a partir del Cop d’Estat, realitzaren funcions de vigilància de carreteres, detenció de sospitosos, execució de detinguts o suport a altres juntes locals per missions concretes. Eren funcions sistemàtiques amb la clara voluntat de cometre amb la màxima eficàcia i violència possible, les seves encomandes arribades des de la superioritat falangista. De fet, i com a tals, es convertiren en el braç executor dels colpistes. Així doncs, els membres de Falange de Vilafranca, oferiren els seus serveis pel que fes falta i onsevulla. Bàsicament, aquests encàrrecs, solien produir-se als pobles veïnats o dins l’entorn comarcal. Igualment que la Falange de Manacor, Sant Joan, Porreres, Santa Eugènia o Algaida actuaren a Vilafranca, els vilafranquers ho feren arreu. S’han trobat documentades actuacions, i alguns testimonis, als pobles de Sant Joan, Manacor, Algaida, Porreres i Palma.

Possiblement actuassin a molts d’altres més, però l’eliminació de molta documentació i el silenci i secretisme d’algunes d’aquestes accions, fan difícil detallar-ne més indrets i les actuacions concretes que s’hi realitzaren. Així doncs, la Falange de Vilafranca, no quedà exempta d’executar la repressió a altres pobles de Mallorca.

El cop militar i el paper de Falange i les “tretes”:

Als pocs dies del cop militar, la repressió va mostrar la seva cara més amarga: les execucions. Els primers cadàvers a les vores de les carreteres començaven a aparèixer sense remei. Els jutjats, encara controlats per jutges civils, iniciaven indagatòries per esbrinar-ne les causes de la mort i la identificació dels assassinats. Però va durar poc aquesta preocupació “judicial” per les troballes; aviat les autoritats colpistes callaren els fets. Les circumstàncies, però, evolucionaven, i a mesura que passaven les setmanes, els sistemes i els criteris de repressió, esdevingueren més selectius. Les “tretes” de presoners dels centrés de detenció, sobre tot de Can Mir i del Castell de Bellver, foren una pràctica quasi diària. El sistema utilitzat era el de seleccionar d’entre els detinguts governatius, els que estassin sense causes judicials obertes, i portar-los davant un escamot d’afusellament. En pràcticament tots els casos, els detinguts eren citats a una llista comunicant-los que els posaven en llibertat. El vespre, eren apartats de la resta de presos i portats dins un habitacle. Poc després, arribaria un camió i se’ls hi carregaria, sempre sota la vigilància de la Milicia de Falange. Una vegada iniciat el camí cap a una destinació desconeguda, els presos començaven a entendre que havien pujat enganyats als camions. El destí, a finals del 36, era el cementiri de Porreres, però hi havia més indrets on es practicaven aquestes execucions i afusellaments. La treva no hi tenia cabuda. En arribar al lloc, es trobaven amb una zona fortament vigilada per evitar els curiosos. Eren descarregats i immediatament afusellats. Els cossos eren llençats dins una fossa comuna.

Cap a finals d’octubre del 36, el llibre de Registre d’Ordre Públic del Govern Civil (770, GC. ARM) detalla un nombre ingent d’alliberaments. Alguns del casos eren efectivament una posada en llibertat dels presos, però la immensa majoria, corresponia a “tretes”. L’Associació Memòria Històrica està avaluant i contrastant el nombre de presos per intentar aproximar-se als que patiren aquestes “tretes”, per tant, encara que sigui per ara donar un nombre exacte de persones afusellades, es podria estar parlant d’uns 350 assassinats.

Qui s’encarregà de la logística i de l’execució, en el cas de Porreres, sempre fou la Falange, que comptaven amb el suport d’unitats falangistes de pobles veïnats. Normalment, els dies que s’havien de fer execucions, es feien un bons sopars on no hi faltaven ni el suc ni els puros. Els elements més sanguinaris serien els encarregats de prémer el gallet, però la resta, participà de la vigilància, el transport i l’eliminació de proves.

La Falange de Vilafranca no quedà al marge dels serveis de suport a Falange de Porreres. En referència a aquests serveis, Joan Sastre, “Mostatxos”, explicà a una entrevista a la revista Santa Bàrbara del mes d’octubre de 1990, que tenia una cotxe Chrysler 4 cilindres i que havia fet molts de serveis de transportar la gent del poble. Però recordava especialment un dels viatges que havia realitzat: “N’he fet molts, però el que em va agradar manco va esser un viatge que vaig fer per als falangistes que el temps del Moviment anaven a fer guàrdia a Can Frasquet a devora Cala Varques. En aquest viatge em va acusar, un home de Vilafranca, d’haver fet viatges de rojos vestits de falangistes; i si no hagués estat per en Pep Diego m’haguessin escabetxat a Can Renya a Porreres; però per sort en vaig sortir, d’aquesta”.

Pere Frau: l’únic vilafranquer executat a Porreres.

pdvd_007.jpg

Pere Frau Barceló. Fill de Pere Joan Frau Cerdà i Joana Maria Barceló Soler, va néixer a Manacor a les 7.30 del matí de dia 18 de setembre de l’any 1904. Allà, vivia al carrer de l’Aigua n.42. Picapedrer de professió. A Vilafranca, va establir una relació de treball amb el cosí de la seva dona, Andreu Bover “Margoi”, on ambdós treballaven de mestre de picapedrer i magatzemistes de ciment i de prefabricats de formigó (tenien el negoci al Carrer Amargura). Es va casar l’any 1933, amb la vilafranquera Joana Maria Font Bover, de “Can Margoi” (1906). Va establir el seu domicili familiar al carrer Nord n.14 de Vilafranca. L’any 1936, tenia dos fills: Maria, de dos anys, i Pere, d’un any d’edat.

A Manacor freqüentava els ambients socialistes (no he pogut aconseguir saber si milità en el PSOE o algun altre partit), i en arribar a Vilafranca, encara que no entràs a formar part de cap partit, participà en les activitats d’Esquerra Republicana Balear. Durant la Comissió Gestora del Front Popular, va ser el responsable de depurar les responsabilitats polítiques dels regidors de l’Ajuntament per les obres que s’havien realitzat al cementiri. Molt probablement va descobrir alguna corrupció que li va crear enemistats amb sectors conservadors del poble.

Quan va tenir lloc el cop d’estat, es reuní amb Andreu Bover, que li explicà la seva intenció d’amagar-se atemorit que pogués ser víctima d’alguna represàlia. Pere Frau no es va voler moure de ca seva amb el convenciment que res dolent havia fet, així, per tant, res havia de témer.

El varen assassinar dia 4 de setembre de 1936, a Porreres, i, posteriorment, fou llençat dins el pou conegut de “Son Lluís”, a Porreres. Els Falangistes que l’assassinaren li posaren el malnom de “Cap Pla” en haver executat aquell linxament. Tenia 32 anys.

 

– La meva intervenció a l’homenatge dels represaliats del cementiri de Porreres de dia 8 d’abril de 2017:  https://www.facebook.com/PorreresTelevisio/videos/1656663381308261/UzpfSTE0NjI2Njg5ODY6MTAyMTE3MTM2MTA3NDM0Mjk/

– Després de publicar el meu article, va sortir una entrevista molt interessant a la revista Cent per Cent de Manacor de la neta de Pere Frau, del qual, us recoman la seva lectura per ampliar el vostre coneixement de qui era ell i del que recorden la seva família. La podeu llegir a:
– A la vegada, l’historiador manacorí Antoni Tugores, també va escriure un article relacionat amb  Pere Frau. Per llegir-ho, entrau a:
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s