MARSOC

(Article publicat a la REVISTA MARSOC dia 2 d’abril de 2016)

Pau Sureda de Sant Martí, a tu, Marsoch, el meu esclau, de nació de moros, per que me donares i pagares cent-trenta lliures moneda de Mallorca, te faig a tu, dit Marsoch, lliure i liberto de tot jou de servitud , de manera que puguis anar on vulguis, i romandre allà i tornar, i testar, atorgar codicilis, contreure, donar, pactar i fer totes les coses i cada una lliurament.” (1)

Dia 18 d’agost de 1609 Pau Sureda, noble de Sant Martí i Capità de les Milícies de Petra, fill de Salvador Sureda, alliberava el seu esclau Marsoch després de pagar la seva llibertat. Ambdós personatges atreuen històricament, ja que Marsoch -després del seu alliberament- no en sabem res més d’ell i Pau Sureda transcendiria com l’home que feu possible el naixement del poble de Vilafranca.

Pau Sureda havia nascut dia 20 d’agost de 1571 i va desenvolupar una activitat social frenètica, així com la custòdia de l’herència familiar – la qual comptava, entre altres, la possessió de S’Àguila a Llucmajor, la casa senyorial dels Sureda a Palma i la Cavalleria de Sant Martí-. No de bades, gràcies a les seves influències, aconseguí el títol de noblesa pels seus hereus.

grafiti

L’empresa de la construcció del poble, li va portar plets amb Petra per l’exempció de pagar impostos als nous habitats. A la vegada, les lluites hereditàries de la família també li portà més plets. Al fons de tot plegat, poc queda escrit de la vida d’aquells pioners que decidiren fomentar el futur de les seves vides al nou poble. D’alguns en sabem el seu nom perquè consten a les actes notarials i testaments com “adquiridors” de la porció de terreny on hi establirien casa seva.

Però, i Marsoch? Què fou d’ell?

La pràctica de l’esclavitud a Mallorca ve d’enrere i està prou ben documentada arrel de diferents estudis, tesis doctorals i diversos treballs historiogràfics que ens poden acostar a la realitat d’un estament que formava part del Regne de Mallorca. De fet, des de la reconquesta de Mallorca pel Rei En Jaume l’any 1229, l’illa es va reconstruir gràcies a les mans, els esforços i el patiment de molts dels esclaus que foren capturats en centenars de batalles, setges, bescanvis comercials i setges. I això fou fins l’any 1830 on l’esclavitud fou abolida a l’Estat Espanyol.

Molts historiadors coincideixen que la població esclava -amb alts i baixos- fomentava el teixit productiu i de serveis de l’illa. Com indicador, a mitjan segle XIV, els esclaus representaven un 20% de la població -uns 12.600- (2). Igualment, la seva procedència, era variada i heterogènia: hi havia grecs, moros, eslaus, turcs, tàrtars, russos, jueus, armenis i búlgars -això entre els segles XIV i XVI-, i principalment provenien dels mercats d’esclaus de Venècia, Gènova o Palerm. A la vegada, era comú que gran part de la procedència dels esclaus turcs i moros, fossin del Regne de Granada o dels botins dels vaixells capturats per la Mediterrània.

Dels esclaus n’hi havia de diferents categories (3) : ESCLAUS o CAUITIU i SERVENTS. A la vegada, la seva situació podia ser d’esclau Urbà (centralitzats bàsicament a Ciutat i en tasques domèstiques) i el d’esclau Rústic (majoritàriament localitzats a fora vila amb tasques agrícoles i ramaderes). Cal destacar que la seva situació jurídica era nul·la, així i tot, gaudien d’alguns drets i privilegis, com reclamar davant la justícia si no se’ls pagava la setmanada. A la vegada, entre els Rústics, hi havia les categoria dels SETMANERS (4): esclaus a les ordres d’un amo que era llogat per aquest a d’altres amos i cobraven per realitzar feines per a tercers. Així, els SETMANERS -amb anys d’esforç- aconseguien prou recursos econòmics per comprar la seva llibertat a l’amo.

`-Model d'ARGOLLA usada per immobilitzar els esclaus-

Està molt documentat el tracte rebut pels esclaus durant els diferents períodes i les seves vicissituds. Els que pitjor tractament rebien eren els tàrtars, turcs i moros. Era freqüent que anassin amb una argolla als peus quan no treballaven i, en les èpoques de més intrusions a Mallorca per part dels pirates i corsaris turcs i moros, eren encadenats a les païsses de les possessions per què no s’escapessin i s’unissin als assaltants. També, entre alguns dels patiments que sofrien, era el de intentar convertir-los al cristianisme. Molts foren castigats o executats per no voler acollir-se a la fe cristiana.

-Definició de ARGOLLA -Diccionari Alcover-Moll-

Fent aquest repàs pel període esclavista a Mallorca, segur que molts de vosaltres haureu sentit o llegit com -fins fa poc- al Casal de Sant Martí s’hi guardava una argolla de turmells. Sense cap dubte – i tal com trobam documentat- Sant Martí comptava amb un nombre indeterminat d’esclaus. Al segle XVII -coincidint amb el naixement del nostre poble-, n’hi havia 17. A diferents èpoques, hi ha documentat que entre els esclaus del senyoriu de Sant Martí -tant dels Rústics o bé els Urbans- s’hi trobaven: Jacme, Joan Petit, Marsoch, Antonia, Maria, Amet Gran, Momit, Sindria, Onissi, .. i tants i tants d’altres.

A la cultura popular va transcendir aquell fet, el de l’esclavitud: tots recordarem com a Rondalles com “Es Negret” o a “L’amor de les tres taronges”, hi apareixen homes de color. O en tantes altres, hi apareixen moros que transiten pels camins i carrers de les viles de Mallorca. Molts dels estereotips envers els esclaus i els conversos jueus mallorquins, s’han transmès de generació en generació, però, el que no s’explicava era que la gran majoria d’aquests “liberos”, quedaven a viure a Mallorca i s’integraven dins la societat. Es casaven amb esclaves “liberas”, i els seus fills, es casaven amb autòctons. Dins un espai geogràfic tant petit com Mallorca, la varietat morfològica dels seus habitants és prou eloqüent: rossos, morens de pell, pèl rissat, ulls cels, etc. Aquesta tesis de l’historiador Antoni Mas -i que la gran majoria de historiadors sosté-, és fa palesa veient la diversitat racial dels posseïdors de llinatges ben mallorquins.

Com a nota d’interès, i dins aquest context, Salvador Sureda -pare del Pau Sureda, fundador de Vilafranca-, als seus esclaus als feia vestir una “poronella verda” -camisola de color verd- que, curiosament amb els anys, s’ha convertit amb el color identificatiu del nostre poble.

Des de la meva visió subjectiva, vull pensar que Marsoc fou un d’aquells primers jornalers -ja lliure- que va llaurar els seu futur a les terres de Son Joy o Sa Moleta. Que es va enamorar d’una “libera” teutona i la sang dels seus fills corre pel les venes dels Barceló, Bauçà, Sansó o Nicolau de Vilafranca. Que guardaren la camisola verda per passar-la de generació en generació per recordar-nos que, des de que aquest poble es va fundar, des de totes i cada una de les persones que decidiren un dia viure al nostre poble, sempre haurem de lluitar per guanyar-nos la llibertat.

Jaume Sansó i Caldentey “Rabassa”


Bibliografia:

(1)-Vilafranca de Bonany, Notas Históricas. Pàg. 32. NICOLAU BAUZÀ, JOSEP.

(2)-Antoni Mas, Historiador. Entrevista al Diario de Mallorca de dia 09/02/2013

(3)-Aspectos de la esclavitud en Mallorca durante la Edad Moderna . MONTANER ALONSO, PEDRO DE. BSAL -1979- Volum 37

(4)-L’esclavitud en el Regne de Mallorca durant el govern del Rei Martí I 1396-1410. PUJOL, MARGALIDA:.BSAL, 1996- Volum 52.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s