Les pedres de la nostra identitat

LES PEDRES DE LA NOSTRA IDENTITAT

pedres1

INTRODUCCIÓ

El terme municipal de Vilafranca, tal com el coneixem avui (any 2011), ha estat la conseqüència de segles de demandes, plets i renúncies amb les que el poble vilafranquer ha patit per aconseguir veure definit -sobre el mapa de Mallorca- la seva “pàtria”.

En aquest procés, són molts els referents arquitectònics i documentals als quals ens podem adreçar -i que donen fe- per identificar la nostra història com a poble1. A la vegada, i essent conscients que la nostra identitat es remunta a la Reconquesta, des del segle XVII podem identificar-nos com a poble, amb una cultura i forma d’entendre la societat pròpies, i amb un espai geogràfic compartit.

Aquesta comunicació fa un repàs històric al procés de creació del municipi, sense obviar el referent de la institució de la Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí de l’Anzell2 -ens feudal amb poders jurisdiccionals dels dominis del Marquesat de Sant Martí-. Tot plegat serveix per introduir un estudi sintetitzat del procés de la implantació del terme municipal (1813 i 1925), per acabar amb un estudi més curós de les 3 fites de terme que encara es conserven.

Així doncs, LES PERDRES DE LA NOSTRA IDENTITAT vol acostar a la gent alguns dels elements més desconeguts -o si més no oblidats- que són testimoni del camí que ens ha constituït com a poble i com a comunitat social: Vilafranca.

Aquesta investigació s’acosta a la realitat històrica per a la consecució d’un espai geogràfic on els vilafranquers s’han desenvolupat com a veïnatge, des de la Reconquesta a la darrera definició del terme municipal de l’any 1925.

La metodologia per aquest treball, s’ha basat amb la consulta bibliogràfica, base documental a l’Arxiu Municipal i al Parroquial, treball de campi consultes i entrevistes a veïnats de Vilafranca3 .

Aquesta comunicació té com objectiu formar part d’un estudi més ample i rigorós de les pedres i elements arquitectònics, etnològics i antropològics del nostre entorn i que tenen un especial valor històric. Per a l’autor, aquests elements, tenen un component cultural que els fan testimonis del nostre passat i que a través d’estudis com aquest, poden donar-se a conèixer i perdurar dins la consciència col·lectiva vilafranquera.

1.- ANTECEDENTS HISTÒRICS DELS ORÍGENS DEL TERME MUNICIPAL.

1.1.- Neix un senyoriu nomenat Sant Martí (s.XIII al s.XVII).

Ens haurem de remuntar al llibre del Repartiment que el Rei Jaume I va redactar el mes de juliol de 1232, per visualitzar com la meitat de Mallorca, passava a mans dels 8 cavallers que l’havien servit a la Reconquesta de Mallorca (desembre de 1229). D’entre aquestes 8 parts de la meitat de Mallorca (l’altra meitat va quedar en mans del monarca), el cavallers feren parts als seus propis cavallers i infants, distribuint així el territori mallorquí amb una munió de propietaris catalans i aragonesos.

La propietat que es quedà el Rei, incloïa el districte àrab de Sineu, que comprenia des de Sineu (extrem nord) i el que avui es Vilafranca (extrem sud) que a les hores pertanyia al “termini de Petra, alqueria San Martini, en Alenzell, Regis4. El seu primer propietari, després del Repartiment, fou Ramon Saclusa.

Per tant, a partir de les hores, totes les terres de Sant Martí de l’Anzell, formarien el gruix del domini baronial: Sant Martí, Rafal Cremat, Son Pere Jaume, l’Anzell, Boscana i Son Joi. Però l’any 1442 (quan Arnau Sureda era el senyor) ja havia crescut amb el Rafal Llobregat, Son Alzebits, Son Orlandis, Rafal den Satrí, Rafal Figuera, Sa Franquesa, Alcudiarrom i Sa Moleta.

Als inicis del segle XVI, el domini de la baronia, passà a ser gestionada per la Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí de l’Anzell que impartiria justícia entre els habitants sota la seva jurisdicció. Aquest ens estava format per una cort amb les persones que el Marqués designava (terratinents, lloctinents i amos de possessió inclosos dins el domini). Aquest tribunal, atenia els fets delictius, els plets, administrava correctius sobre el mal ús de les terres de conreu o del bestiar i jutjava sobre els problemes de convivència veïnal . Aquesta Cort feudal –Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí de l’Anzell– (i on el Marqués sempre hi tenia la darrera paraula sobre qualsevol dels fets) va exercir fins l’any 18115, any que el poble de Vilafranca va aconseguir ser municipi. Així doncs, si tenim en compte que dia 4 de juliol de l’any 1620 (quan Pau Sureda era el propietari de Sant Martí) naixia “oficialment” el poble de Vilafranca, aquest ens jurisdiccional va tenir 300 anys d’existència. Així i tot, durant tot aquest període, administrativament, va continuar pertanyent al poble de Petra. Però, tampoc podem obviar que la zona nord (des de la zona compresa entre Rafal Figuera i Son Pastor cap a l’oest, i des del que avui coneixem com la zona de Ca ses Monges, també cap a l’oest) era domini del terme de Sant Joan. Així doncs, la Baronia de Sant Martí, havia de rendir comptes administratius davant ambdós consistoris.

Des del naixement del poble, els vilafranquers, gaudirien de tota una sèrie de privilegis impositius i administratius que als allunyarien del control municipal de Petra i Sant Joan, però no del control reial o baronial de Sant Martí. Així doncs, encara que establir-se al poble tingués “avantatges fiscals”, la gran majoria del nous habitants de “Vila Franca” (i els seus descendents), hagueren de pagar “alous” al senyor de Sant Martí.

A la vegada, s’ha de considerar un nou fet que ajudà a guanyar identitat: fou quan l’església gaudí de la categoria de Vicaria. Vilafranca comptava amb un oratori que fou ampliat (degut a l’augment de pobladors) i inaugurat dia 4 de desembre de 1631. Poc se’n sap d’aquella primera capella, el que si està clar és que l’any 1685 ja es podien impartir sagraments al mateix poble. Aquest fet provocà que es comptàs amb un registre propi i que tant els nous matrimonis, baptismes o defuncions, ja s’expressassin com “del lloch de Vila Franca”.

1.2.- La consolidació d’un espai geogràfic vilafranquer. (s.XVIII al s.XIX).

Al llibre de la Cúria Baronial de la Cavalleria de Sant Martí de l’Anzell -com ja s’ha fet referència- hi ha dipositades moltes de les referències històriques que serveixen per a reconstruir part d’aquesta comunicació. Part d’aquest document -a l’Arxiu Municipal s’hi troba a partir de 1759-, hi podem llegir alguns dels conflictes entre Petra i Vilafranca, i que quedaren reflectits en diferents episodis. La majoria corresponen a demandes realitzades per l’ajuntament de Petra a l’hora d’aplicar les “Talles”6 sobre els habitats del “lloch de Vila Franca terme de Petra”. La dualitat de “contribució” a Petra i a la Cúria, així com les protestes de la mateixa per considerar massa elevada el preu de les “Talles” assignades als vilafranquers, acabaren en plet.

Com s’ha fet referència, les Corts de Cadis (agost de 1811) aboliren els Senyorius i aquest passaren a jurisdicció Reial, pel que Vilafranca passà a ser municipi, no sense les dificultats i reclamacions que hi posa Petra sobre aquesta independència: “A los dos años volvió Vilafranca a emanciparse de Petra debido, según Fray Luis, en su Historia de Mallorca, a las muchas injusticias que los de Villafranca recibían de Petra7.

Així doncs, la instauració definitiva del municipi de Vilafranca arribà 2 anys més tard (15 de gener de 1813) i establí un territori que anteriorment havien estat pertanyents de Petra, Sant Joan i Porreres8. Aquesta nova línia divisòria del territori que conformà el primer terme municipal de Vilafranca, fou -en escreix- inferior al territori de la jurisdicció de la Baronia9. De fet, el mateix 1813, el cadastre de Vilafranca, encara era compartit amb el de Petra; amb les conseqüents dificultats administratives. Per tant, una de les primeres tasques del nou ajuntament, fou el d’encarregar un cadastre nou.

Hi hagué diferents intents per tal d’aconseguir que es reconeguessin -per part de les institucions provincials i estatals- les reivindicacions del vilafranquers sobre el territori que havia quedat fora del terme de Vilafranca i que es sentien com propis. De fet -i així ho ha estat històricament- gran part de les propietats que altre temps foren del Marquesat, passaren posteriorment a mans de vilafranquers i d’aquests, als seus descendents. Així doncs, i com s’ha fet referència, la pèrdua de territori amb la instauració del terme municipal (1813)10 del que havia estat sota la jurisdicció de la Baronia, ha estat una reivindicació històrica que ha perdurat fins els nostres dies. De fet, a mitjan anys 90 del segle XX, des de l’ajuntament s’inicià un nou procés d’ampliació que acabà per ser desestimat per les autoritats Illenques.

Alguns d’aquest intents es realitzaren sobre els terrenys del terme de Sant Joan els anys 1864, 1875, 1890 i 1892, tots quatre infructuosos. La part reclamada era la compresa des de la carretera cap al nord11, i des de la zona del carrer Santa Bàrbara cap a Ponent, on molts de vilafranquers ja hi havien establerts habitatges12.

Però, com és sabut, no fou fins l’any 1925 que aquestes reivindicacions fructificaren. Per tant, la nova partió del terme municipal de Vilafranca13, quedava definit com el coneixem avui. Aquest llarg procés per aconseguir delimitar l’espai geogràfic on es desenvolupen administrativament els vilafranquers -i que s’ha explicat de forma molt sintetitzada-, ha hagut d’experimentar un gran nombre de vicissituds que ben poques vegades han estat favorables pels vilafranquers.

pedres12

2.- LES FITES DE TERME COM ELEMENT HISTÒRIC.

La etimologia de la paraula FITA, ve del llatí “fistuosum”i significa Ficat, Clavat. La seva definició és la de “Pedra o altre senyal ficat en terra per a indicar el límit d’una heretat, d’una contrada, d’una distància a recórrer”. El seu significat en castellà és “Hito o Mojón14. Per tant, aquest element identificador, és el que ha servit -des de sempre- per FITAR -delimitar- els espais geogràfics, tant públics com privats.

Les tres fites que són presents en aquest estudi, estan analitzades des del treball documental per datar i saber-ne el seu origen, i del treball de camp, per conèixer les seves característiques físiques.

Les fites analitzades són: la de Boscana que fa de senyal per la partió dels termes de Manacor, Felanitx i Vilafranca. La que confronta els termes de Felanitx, Porreres i Vilafranca, a Son Joi. I per acabar, la que delimita Sant Joan i Vilafranca, a l’entrada de Vilafranca des de la carretera de Palma.

Les línies de separació entre termes municipals, si observam la planimetria, aprofiten accidents geogràfics com torrents o pujols, infraestructures com camins, carreteres o ponts. Entre els segles XIII i XIX, les creus de terme foren els elements més usuals per identificar aquestes partions. Aquests darrers elements arquitectònics potser són els més reconeguts pel seu tarannà arquitectònic. En aquest cas, Vilafranca no en disposa de cap, contràriament al que popularment es pensa de Sa Creveta. Aquest element religiós –data de l’any 1921- fou disposat com identificador a l’entrada del poble -per la carretera de Manacor-.

Un altre element arquitectònic que apareix documentat Vilafranca com a FITA, era el Pont des Caparó. Malauradament, aquest fou enderrocat als anys 70 del segle XX per una reforma de la carretera de Manacor. Entre tota la documentació consultada, no hi apareix d’altra fita dins el terme de Vilafranca, encara que tradicionalment s’han utilitzat fites particulars de finques, parets i els territoris tradicionals de les possessions per delimitar parts del terme.

2.1.- Fonts documentals de les fites de terme.

Per tal d’aprofundir en el coneixement històric d’aquests elements, la tasca de recerca documental ha estat essencial. A l’Arxiu Municipal de Vilafranca s’hi han localitzat alguns dels documents que certifiquen el fet històric, encara que de la fita entre els termes de Vilafranca, Porreres i Felanitx, no s’hagi trobat cap tipus d’informació documental.

A la vegada, existeixen altres fites (la majoria d’elles separen els termes de Vilafranca i Sant Joan), que s’han obviat en aquest estudi i que formen part de les col·locades pels “peons caminers” i Guardes Rurals dels respectius municipis. Aquestes fites es distribuïren l’any 1925 al llarg de la partió d’ambdós pobles i formen part dels esforços dipositats per a la senyalització dels termes15.

Per tal d’acostar les informacions localitzades, es transcriuen alguns parts pel seu valor documental.

pedres2

2.1.1.- Fita de terme entre Manacor, Felanitx i Vilafranca.

En el plenari de dia 1 de febrer de 186316, la corporació municipal, encapçalada pel Batle Francesc Maiol i els regidors Mateu Bover, Montserrat Català, Guillem Bauçà, Joan Sansó, Gabriel Català i Joan Gaià, es va donar compte d’una comunicació del Batle de Manacor de dia 31 de gener sobre la necessitat d’instal·lar una fita en el punt on es dividien els termes municipals. Per tal de realitzar aquesta escomesa, es va aprovar enviar-hi una comissió municipal composta pe Batle i el regidor Mateu Bover.

Així doncs, les tres comissions municipals (la vilafranquera, manacorina i felanitxera) aixecaren l’acta de l’acord:

Acta de deslinde y amojonamiento de los términos municipales den Manacor y Felanitx practicado dia cinco de febrero de 1863. Los Ayuntamientos de Manacor y Felanitx deseando marcar la linia divisoria o deslinde entre los dos pueblos nombraron con este objeto por sus comisionados, a saber:

El Ayuntamiento de Manacor al Teniente de Alcalde D. Bartolomé Truyol y Bonet, al concejal D. Lorenzo Caldentey y Perelló y al agronomo D. Montserrate Pont. Y el Ayuntamiento de Felanitx a los individuos de la Junta Pericial de aquella villa D. Antonio Bennasar y D. Cristobal Bennasar.

Los cuales, después de haber exhibido sus poderes y habiéndolos hallado en debidas formas han convenido en lo siguiente:…

En la redacció es fa un llarg repàs a tots els punts, camins i partions entre els dos termes, des de la costa de mar, passant per Es Fangar o Son Prohens fins arribar a Son Vaquer, confrontant amb Boscana. L’acta segueix:

… “en este punto de unión entre los tres distritos municipales de Manacor, Felanitx y Villafranca.

Para marcar este punto, a los referidas comisiones se unió otra nombrada por el Ayuntamiento de Villafranca compuesta de D. Francisco Mayol y D. Mateo Bover la que habiendo exibido sus poderes y hallados conforme se convino en que el punto de división entre los tres pueblos está aun mojón encontrado clavado en el punto de unión de los tres predios de Son Vaquer de Manacor, Las Arasas17 de Felanitx i Boscana de Vilafranca; acordándose de coloque en el mismo punto otro mojón de forma triangular esculpiendo en cada lado el escudo de armas del pueblo donde haga frente y que se extienda esta acta por triplicado afín de que un ejemplar pueda obrar en el archivo de cada uno de los referidos Ayuntamientos”18.

Així doncs, per tal d’esculpir la fita, es va encarregar la feina a JOAN POCOVÍ. La part que li correspongué a l’Ajuntament de Vilafranca foren 36 reals i es varen pagar de la partida d’imprevistos del pressupost del mateix any19.

2.1.2.- Fita de terme entre Sant Joan i Vilafranca.

Probablement estam al davant d’un dels fets més documentats que es localitzen a l’Arxiu Municipal. De fet, a part de totes les referències que trobam a les Actes Municipals dels plenaris i de la Comissió Permanent, existeix un lligall20 on s’hi incorporen part dels expedients de la segregació de la “part santjoanera de Vilafranca”, a més de diferents lligalls on hi apareixen alguns dels plànols cedits per l’Ajuntament de Sant Joan quan es va realitzar la segregació.

Si ens hem de remuntar a les diferents peticions o obertura d’expedients per tal d’aconseguir la segregació d’aquesta part de terme de Sant Joan per annexionar-la a Vilafranca, ens hauríem de remuntar a les iniciatives dels anys 1864, 1875, 1890 i 1892. Però, no va ser fins l’any 1924 on s’establiren les esperances per aconseguir aquesta fita històrica. Dia 22 de juny de 1924, a la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Vilafranca, es tractava el següent assumpte: “El Sr. Alcalde expone que habiéndose presentado una instancia e varios vecinos de San Juan que tienen sus viviendas o casas habitación en el termino de su vecindad colindantes al casco de esta población y por disgustos y molestias que les ocasiona la obligación de trasladarse al pueblo de su vecindad con ciertos datos de sus necesidades por estar a una distancia de cinco o seis kilómetros,piden unánimemente la segregación de San Juan y ser agregados a esta. Y en vista de esta razonada instancia del Sr. Alcalde propone a la comisión que el expediente relativo a la segregación de parte del termino de San Juan y su agregación al de este pueblo etá hace mucho tiempo paralizado en la Diputación, acordando por unanimidad que el Sr Alcalde formule una razonada instancia al Sr. Presidente de la Diputación Provincial suplicándole se retire el expediente de referencia que va encabezado por D. Mateo Bauzà Roig obrando este en representación del vecindario. Acordando tambien proceder a la fromación de un nuevop expediente instando al Sr. Delegado Gubernativo de este Distrito exponiendole los antecedentes y suplicando su valiosa cooperación para llevar a feliz término dicho expediente21. Tot seguit, dia 24 d’agost, ja s’havia comunicat al Delegat Governatiu del Partit la intenció de la segregació i s’aprovava la creació d’una comissió paritària d’ambdós municipis per seguir l’expedient.

Fou dia 18 d’octubre, a la Comissió Permanent, que el Batle, Miquel Barceló, anunciava que vista la sol·licitud dels veïnats s’havien redactat vàries certificacions “una del Sr. Médico Municipal, una del Sr. Maestro , una de la Sra. Maestra Nacional, una del Sr. Párroco”. A més d’un plànol que “examinados con detención, acuerda la Comisión por unanimidad pasar dicha documentación al Ayuntamiento en pleno22.

Dia 30 d’octubre de 1924, el plenari municipal de Vilafranca format pel Batle, Miquel Barceló Sastre “des Moli Nou” i els regidors Josep Nicolau Barceló, Josep Sansó Gaià, Jordi Nicolau Maiol, Josep Garí Mestre, Rafel Jaume Tomàs, Bartomeu Oliver Gaià i Llorenç Barceló Font23. Com a Secretari interí, hi actuà el del Jutjat Municipal, Antoni Gomis. En el primer punt que tractaren hi havia l’assumpte “de segregación de termino de San Juan para agregarlo al de Villafranca de Bonañy y leída que fue la documentación presentada o sea la instancia o solicitud de los vecinos, habitantes en la aldea o barriada del Puig de Bonañy del termino de San Juan contigua al casco de población de Villafranca de Bonañy al que piden ser segregados, como también todas las certificaciones que a aquella acompañan y considerando que el Estatuto Municipal vigente…” . Fou aprovat per unanimitat “… acceder a los deseos de los antedichos solicitantes para que en si día sean agregados al termino de Villafranca de Bonañy y formen por la colindancia de sus casas y demás razones un solo pueblo bajo el nombre de Villafranca de Bonañy.”24 Així doncs, aquest grup de veïnats i la complicitat del consistori, iniciaven el procés d’annexió de la partió de terme santjoaner. Dia 28 de desembre, a la Comissió Permanent, el Batle conformava als seus membres que ja es tenia una resposta del Batle de Sant Joan i que el preu que es reclamaria per la segregació seria de 25.000 pessetes.

Dia 15 de gener de 1925, s’informà al plenari de la reunió mantinguda entre les comissions municipals de Vilafranca i Sant Joan, pel que s’havia acordat la segregació del primer per annexionar-lo al segon25. A l’acta hi quedà estampat el sentiment general quan s’hi inserir “… creyendo de gran provecho por parte de este pueblo, bajo todo aspecto tanto material como moral y además teniendo en cuenta las muchas gestiones hechas e diferentes ocasiones y los dos expedientes incoados uno en el año 1864 y otro en 1890 son llegar a ultimarlos por razones inexplicables y un tercero expediente que en la actualidad se tramita sin saber su resultado o finalidad si llegará a ultimarse. Y por todo lo expuesto se aprueba por unanimidad en todas sus partes el pacto con la agregación al de Villafranca de Bonañy”. El pacte amb l’Ajuntament de Sant Joan fou el de pagar-li 25.000 pessetes. A l’acord, descriu que les anualitats es pagarien “1ª julio de 1925 y 2ª en 1º julio de 1926, importando cada anualidad ña mitad de la antedicha cantidad o sean 12.500 pesetas que entregada ambas, quedará cumplida la obligación y por tanto satisfecho el Ayuntameinto de San Juan”. Però, amb una certa habilitat, els santjoaners varen incorporar una segona clàusula que s’expressava així “que si el Ayuntameinto de esta dejara de satisfcer el 2º plazo en la fecha señalada, no no podrà reclamar la cantidad de 12,500 pesetas satisfechas en el 1º julio de 1925 y los terrenos y casas dieminadas comprendidas en el plano citado deberan segregarse del termino de Vilafranca i agregar otra vez al de San Juan sin indemnización ninguna”. Com es veurà més endavant, l’Ajuntament de Vilafranca no va complir l’acord amb els pagaments, però tampoc el santjoaners varen executar la clàusula de retorn dels terrenys.

Sobre aquest acord, l’historiador Arnau Company, en fa referència al seu llibre sobre la investigació de la Guerra Civil a Sant Joan i els diferents períodes polítics municipals: “Però, sens dubte, l’acord municipal (gener de 1925) que va tenir més transcendència fou la segregació de part del terme municipal, que es va afegir al de Vilafranca, i els vilafranquers hagueren de pagar 25.000 ptes. Aquest fet causà un fort impacte en la memòria col·lectiva d’aquest període i provocà una certa oposició popular”.26

Tornant al plenari de dia 15 de gener de 1925, també s’acordà delegar a la Comissió Permanent Municipal per a signar l’escriptura pública i “colocar los mojones con intervención de la comisión de San Juan27. De fet, en el plenari de sia 27 de setembre de 1925, es va informar que dia 24 s’havien reunits les dues comissions per tal d’establir les línies per a fitar les partions el terme municipals. El primer pagament a l’Ajuntament de Sant Joan, l’any 1925 fou de 5.000 ptes28.

Però el procés de tramitació l’expedient va romandre un mesos paralitzat. No fou fins a l’arribada del nou Secretari Miquel Capó i Capó a l’Ajuntament de Vilafranca29, que es va desencallar el procediment i es va començar a donar curs a la culminació de la segregació.

En el plenari de dia 3 de març de 1927, el Batle de Vilafranca Bartomeu Bauçà i els regidors Miquel Barceló (que havia dimitit de Batle feia tres mesos, dia 24 de desembre de 1926), Pere Josep Sansó, Guillem Bover, Jordi Nicolau, Josep Garí, Jaume Bauçà Mascaró i Jaume Bauçà Roig30, acordaren que “debiéndose firmar dentro de breves días la escritura pública de cesión por parte del Ayto. de San Juan al de este municipio del barrio denominado “Puig de Bonany” según pacto entre ambos Aytos. en el mes de enero de 1925, y en cuya escritura autorizada por el notario de San Juan debía otorgar el Ayto. de San Juan a favor de este de Villafranca del referido barrio, por cuanto tenia ya cumplidas, por su parte, todas las condiciones que se estipularon en la fecha de la segregación es a saber: el pago en dos plazos a aquel Ayto. de la suma de veinte y cinco mil pesetas”. Segueix l’acta amb el nomenament dels membres de la de la corporació que es dirigirien al notari de Sant Joan per tal de fer efectiu el mandat del plenari vilafranquer. Així doncs, “la comisión compuesta del Sr. Alcalde D. Bartolomé Bauzà Rosselló y los Srs. Ttes. de Alcalde D. Miguel Barceló Sastre y D- Pedro José Sansó Gayà para firmar la escritura pública con intervención de la de dicho pueblo”.31 Així doncs, després signar l’acord davant notari ambdós pobles, ja es podia considerar “Vilafranca” allò que fins aleshores, era considerat “Aldea de Bon Any”.

Jaume Gaià Rosselló fou l’encarregat de realitzar el cadastre de la partió annexionada32. Dia 5 de gener de 1927, es va realitzar un ingrés a l’Ajuntament de Sant Joan de 20.681 ptes i 35 cèntims pel pagament restant de la “compra” de la partió de terme. La suma de les 5.000 ptes de l’any 1925 i aquest darrer pagament, donen una diferència de 618,35 ptes que corresponen als interessos. Entre altres despeses que repercutiren sobre l’economia municipal motivades per l’annexió del bocí de terme, també s’hi localitzen pagaments realitzats Buenaventura Barceló, Notari de Sant Joan per atorgament de l’escriptura, a Antoni Oliver per les tasques de mesurament del terme, a Miquel Duran d’Inca, per material, a Miquel Capó, el Secretari, per feines extraordinàries, i una munió de petites despeses de desplaçaments i dietes de les comissions i membres del l’ajuntament per viatges a Ciutat i Sant Joan per tancar l’acord33.

Al llarg de la partió d’ambdós termes municipals, es col·locaren diferents fites -la majoria de pedra de marès- que encara ara estan conservades al seu lloc original. Aquest treball fou encarregat als “peons caminers” i als Guardes Rurals dels respectius municipis.

3.- CARACTERÍSTIQUES, DESCRIPCIÓ I LOCALITZACIÓ DE LES FITES DE TERME DE VILAFRANCA DE BONANY.

Després de realitzar un breu treball de camp per localitzar i redactar les característiques de les fites, s’apropen les dades descriptives, la seva localització i es complementa amb un breu recull fotogràfic34. Aquesta tasca ha servit per conèixer la situació de conservació de cada una d’elles i es fa ressò dels perills que poden córrer de no exercir algun tipus de protecció a mitjan termini.

A la vegada, encara que les tres siguin visitables i es localitzin amb una certa facilitat35, en cada descripció també es fa referència a la situació de l’accés a les mateixes ja que per coneixement de la població en general, en dos dels casos -Vilafranca amb Manacor i Felanitx, i Vilafranca amb Felanitx i Porreres- la vegetació i la situació dels camins, impedeix localitzar-les al primer intent si no es coneix la zona.

3.1.- Fita de terme entre Manacor, Felanitx i Vilafranca36.

pedres3pedres4pedres5

Època: 1863 (s. XIX)

Estil: Monòlit. Pedra tallada i gravada.

Autor: JOAN POCOVÍ37.

Descripció Tipològica: Fita de pedra de Binissalem. De forma triangular o “prismàtica” clavada al terra. A cada cara hi apareix l’escut del poble on encara el seu terme.

Estat de Conservació: Al llarg dels anys, a patit cops que li han esquerdat part de les seves cares i els escuts. A la vegada, també cal considerar que la cara vilafranquera, al estar situada a sols 25 cm de la paret de la finca de Boscana i estar encarada a Tramuntana, no li pega el sol. Aquest fet és el que sigui la cara més malmesa i que precisi algun tipus d’intervenció i neteja.

Coordenades: Latitud: 39º 31′ 47.6868” (N). LONGITUD: 3º 7′ 22.1448” (O)

Règim i qualificació de l’indret: Sòl Rústic. “Camí d’establidors”.

Accés: S’hi accedeix des del camí de Ses Erasses degut a que el camí que transita aferrat a la tanca de la garrida de Boscana, està impracticable. S’ha de seguir aquesta tanca fins arribar al límit de la partió. L’últim tram de camí és particular i s’ha de tenir en compte en tancar les barreres existents.

Observacions: Aquesta fita té un alt valor artístic pel que la fa molt atractiva de visitar. Requereix tenir cura d’ella a mig termini ja que tenir la zona netejada ajudaria que la pedra pogués“respirar”, així es podria evitar que els fongs la deterioressin.

3.2.- Fita de terme entre Porreres, Felanitx i Vilafranca38.

pedres6pedres7pedres8

Època: Segle XIX

Estil: Monòlit. Sense elaboració.

Autor: Desconegut.

Descripció Tipològica: Fita de marès. De forma rectangular i clavada al terra. Hi ha inserits uns talls en forma de creu a la part superior. A la cara est i sud, hi ha uns talls profunds que indiquen que aquesta pedra va tenir un ús anterior al de fita.

Estat de Conservació: Pedra molt deteriorada i amb una situació molt precària (està agafada a la soca d’un pi gros) té molt poc valor artístic. Així i tot, requereix que s’elabori algun tipus de neteja.

Coordenades: LATITUD: 39° 32′ 5.499″(N) LONGITUD: 3° 6′ 12.8088″ (O)

Règim i qualificació de l’indret: Rústic comú. Propietat privada.

Accés: S’hi accedeix amb molta facilitat des del camí de Son Joi. Encara que estigui dins propietat privada, hi ha un “davallador” des d’on es poc localitzar amb molta facilitat.

Observacions: Fita de poc valor artístic i etnològic. Possiblement fou instal·lat en aquest lloc pel guardes jurats o peó caminer d’un dels municipis ja que no hi ha datada ni la despesa de la col·locació ni el preu de la pedra. És molt probable que aquesta pedra de marès tingues una utilitat anterior i es reutilitzàs com a fita. En el cas de que el pi que té al costat caigués, seria molt complicada la seva recuperació. S’està fent una neteja al davallador per part del seu propietari i seria un bon moment per fer-hi una intervenció de neteja.

3.3.- Fita de terme entre Sant Joan i Vilafranca39.

pedres9pedres10pedres11

Època: 1925 (s. XX)

Estil: Monòlit. Pedra tallada

Autor: Desconegut.

Descripció Tipològica: Fita de pedra de Binissalem. De forma rectangular i clavada al terra.

Estat de Conservació: Pedra amb un estat de conservació òptim.

Coordenades: LATITUD: 39° 34′ 9.9438″ (N) LONGITUD: 3° 4′ 56.2008″ (O)

Règim i qualificació de l’indret: Via pública (Carretera de Palma. Ma-715a)

Accés: Accés molt fàcil. Es localitza a la mateixa via pública.

Observacions: La seva situació no requereix cap tipus d’intervenció immediata. Encara que al seu voltant s’hi acumulen contenidors o cotxes aparcats que la podrien fer mal bé si no es te cura. Al no disposar de cap senyalització o marca, passa desapercebuda.


ÍNDEX I BIBLIOGRAFIA

ÍNDEX:

INTRODUCCIÓ 2

1.- ANTECEDENTS HISTÒRICS DELS ORÍGENS DEL TERME MUNICIPAL. 3

1.1.- Neix un senyoriu nomenat Sant Martí (s.XIII al s.XVII). 3

1.2.- La consolidació d’un espai geogràfic vilafranquer. (s.XVIII al s.XIX). 4

2.- LES FITES DE TERME COM ELEMENT HISTÒRIC. 5

2.1.- Fonts documentals de les fites de terme. 6

2.1.1.- Fita de terme entre Manacor, Felanitx i Vilafranca. 6

2.1.2.- Fita de terme entre Sant Joan i Vilafranca. 8

3.- CARACTERÍSTIQUES, DESCRIPCIÓ I LOCALITZACIÓ DE LES FITES DE TERME DE VILAFRANCA DE BONANY. 11

3.1.- Fita de terme entre Manacor, Felanitx i Vilafranca34. 11

3.2.- Fita de terme entre Porreres, Felanitx i Vilafranca 12

3.3.- Fita de terme entre Sant Joan i Vilafranca37. 13

ÍNDEX I BIBLIOGRAFIA 14

NOTA: Aquesta comunicació està acompanyada de 11 gràfics numerats amb els plànols de terme; localitzacions, mesuraments i situació de les fites. Totes les fotografies es realitzaren la primera quinzena del mes d’agost de 2011. Fotografies satèl·lit de Google Maps.

BIBLIOGRAFIA:

Vilafranca de Bonany -Notas historicas-. NICOLAU Barceló, Josep. Ed.: Ajuntament de Vilafranca.

Sant Joan; Cacics i repressors-Guerra Civil poble a Poble. Sant Joan-. COMPANY i Mates, Arnau. . Ed.: Documenta Balear.

Vilafranca de Bon Any -Un passeig històric pels seus carrers antics i nous-. P. Andreu de Palma de Mallorca. Ed.: Ajuntament de Vilafranca.

FONTS DOCUMENTALS:

Arxiu municipal de Vilafranca de Bonany. Arxiu Parroquial de Vilafranca.

1Edificis civils (Sant Martí, Son Pere Jaume) eclesiàstics (església, rectoria). O fonts documentals de l’Arxiu Vivot, Arxiu Parroquial i Municipal.

2Arxiu Municipal de Vilafranca. (1759-1810) Sig 772/1

3Vull agrair l’ajut dispensat per Melcior Gelabert “Sionet” -antic Guarda Jurat de Vilafranca- per la seva col·laboració per localitzar la fita de Vilafranca/Porreres Felanitx.

4Vilafranca de Bonany -Notas historicas- NICOLAU Barceló, J. Pàg 19.

5Les Corts de Cadis (agost de 1811) aboliren els senyorius i els seus dominis quedaren incorporats a la jurisdicció reial. Així, dia 15 de gener de 1813, Vilafranca naixia com municipi.

6Nom que rebien es impostos municipals.

7Vilafranca de Bonany -Notas historicas- NICOLAU Barceló, J. Pàg 129.

8Gràfic nº 11. Línia cel.

9Gràfic nº 11. Línia groga.

10Alcantara Peña, va realitzar els plànols del cadastre els anys 60 del segle XIX conservats a l’Arxiu Municipal.

11Zona de Rafal Figuera, Son Pastor, Es Cremat.

12En alguns documents oficials com el Boletin Oficial de la Provincia de la Baleares, els santjoaners anomenaven la zona nord de Vilafranca -la part urbana- com: “Aldea del Puig de BonAny”. BOPB nº 9257 de 15 d’abril de 1926. Arxiu Municipal de Vilafranca.

13Gràfic nº 11. Línia vermella.

14Diccionari Català, Valencià, Balear. ALCOVER-MOLL

15Melcior Gelabert “Sionet”, antic Guarda Rural de Vilafranca, me va informar de les que encara es poden trobar a l’inici de la costa de Son Pastor, a Son Pons, etc.

16Actes Municipals. Arxiu Municipal de Vilafranca.

17En català: Ses Erasses

18Actes Municipals. Arxiu Municipal de Vilafranca.

19Comptes Municipals 1857-1871. Llg. 310. Arxiu Municipal de Vilafranca.

20Lligall nº 17/4. Arxiu Municipal de Vilafranca

21Actes Comissió Permanent. Nº44. Arxiu Municipal de Vilafranca.

22Actes Comissió Permanent. Nº44. Arxiu Municipal de Vilafranca.

23La composició d’aquest consistori, ho era des de dia 8 d’abril de 1924 després de la dimissió del 1er Tinent Batle, Antoni Gaià.

24Actes Municipals. Arxiu Municipal de Vilafranca.

25Aquest acord forma part de la documentació de l’expedient de segregació.

26Sant Joan; Cacics i repressors. COMPANY i Mates, Arnau. Guerra Civil poble a Poble. Ed.: Documenta Balear.

27Actes Municipals. Arxiu Municipal de Vilafranca.

28Lluny de les 12.500 pactades.

29Va adquirir per oposicions la plaça de Secretari dia 26 de juliol de 1926 i ratificat al seu càrrec dia 1 de desembre de 1926.

30Aleshores exercia el càrrec de Secretari, Miquel Capó i Capó

31Actes Municipals. Arxiu Municipal de Vilafranca

32Treballs pel que hi invertí 49 jornals i va cobrar 245 pts dia 28 d’octubre de 1925. Llg nº 316. Arxiu Municipal de Vilafranca

33Aquestes documents es poden localitzar al Lligall nº 317. Arxiu Municipal de Vilafranca

34Per a realitzar les descripcions, s’utilitza el criteri seguit per l’Ajuntament d’Alcover -Catalunya- en el seu catàleg de Fites de Terme.

35Gràfic nº 1

36Gràfics nº 2, 3 i 4.

37Aquest nom és el qui apareix com a perceptor dels 36 reals que aportà l’Ajuntament de Vilafranca per la compra de la fita.

38Gràfics nº 5, 6 i 7.

39Gràfics nº 8, 9 i 10


JORNADES D’ESTUDIS LOCALS DE VILAFRANCA -2013-

Material usat per la conferència: “Processos d’implantació i evolució històrica del terme municipal de Vilafranca: les fites del terme municipal – fites amb història”, a la Rectoria Vella. 22 de juliol de 2013.

Dins el cicle Xerrades i activitats relacionades “VILAFRANCA I MALLORCA EN EL MARC
DE 1813″, amb motiu dels 200 anys de municipi organitzades per l’Ajuntament de Vilafranca.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s