ES XEREMIER -Crònica negra vilafranquera-

CRÒNICA NEGRA VILAFRANQUERA

En els propers mesos aniré apropant fets i personatges del nostre poble que foren protagonistes de la crònica negra de Vilafranca i que causaren un impacte social arreu de Mallorca.

Repassant les hemeroteques de la premsa local històrica, he anat localitzant fets ocorreguts a Vilafranca i que, el pas del temps i la pèrdua de la transmissió oral de la nostra història col·lectiva, queden en l’oblit i -en massa ocasions- la seva llegenda supera la realitat dels fets.

Molts d’aquests fets i personatges llegendaris, també són part de la nostra història i han conformat la memòria col·lectiva vilafranquera. Lluny de renunciar-hi, ho hem d’incorporar a la nostra realitat -passada i present- per aprendre dels errors, el fets dramàtics, la malícia i el dolor que també conforma el nostre passat i el nostre tarannà.

ES XEREMIER

Miquel Bou Sastre, era conegut per el nom d’”es xeremier”. Havia nascut a Vilafranca l’any 1838 -amb tota probabilitat al carrer Santa Bàrbara, que a les hores formava part del terme sanjoaner de la nostra vila-. Els seus pares eren Bartomeu Bou i Margalida Sastre. Es va casar amb Isabel Gayà i, fruit del matrimoni, nasqueren 5 fills: Bartomeu, Miquel, Margalida, Antònia i Bet. Miquel “es Xeremier”, va morir a Vilafranca a les 11 de la nit del dia 2 de setembre de 1936 a l’edat de 98 anys. El dia de la seva mort, sols la seva filla Isabel encara vivia, la resta de fills i la seva esposa Isabel ja havien mort -es va casar en dues ocasions per enviudar anys enrere-. El seu domicili era el número 15 del carrer de s’Aigo.

Amb tota probabilitat poc més en sabríem de la seva vida i, de ben segur, el pas dels anys l’haurien deixat en l’anonimat més absolut i en l’oblit. Però els seus errors i les decisions controvertides, formarien el personatge. Però ara, anem a veure els fets pels quals han esdevinguts protagonistes els nostres personatges.

Dia 19 de desembre de 1894, bota a “La Almudaina” -diari editat a Palma i ancestre del “Diario de Mallorca”- la notícia de la detenció i encarcerament de: el litògraf valencià Josep Vila Sancho, d’Es Pont d’Inca. Joan Riera Caldentey “Peraire”, de Vilafranca. Sebastià Oliver Font, xofer de la possessió d’Hortella. I els dos Miquel “Xeremiers” -el pare de 51 anys i el fill de 14 en la data dels fets-. El delicte que provocà aquesta detenció fou la de falsificar paper moneda: Obligacions del “Banco Agrario de Baleares”.

Quan va acabar la guerra colonial espanyola l’any 1829 i França va ocupar l’Alger -anul·lant així el perill corsari que patia la costa mediterrània-, es va produir l’inici d’una etapa de gran volada pel comerç exterior mallorquí amb el nord d’Àfrica. Això va produir la demanda de serveis de intermediació financera. Els empresaris mallorquins més dinàmics de la segona meitat del segle XIX, varen impulsar societats bancàries de nova creació: Banco Balear, Credito Balear, Banco de Felanitx, Banco Agrario de Baleares o Banco Guillermo Cifre de Colonya -entre altres- en foren el percussors. Aquest període fou d’una gran mobilitat geogràfica on molts pagesos abandonaven el camp i es desplaçaven a les ciutats més industrialitzades de l’illa en recerca de noves oportunitats. En aquest sentit, alguns d’aquest bancs, oferien serveis financers a petits comerciants, empreses i famílies. Ja existia la unitat monetària espanyola, però aquestes entitats usaven en molta freqüència les obligacions per suplantar el paper moneda (no sempre hi havia moneda disponible i era un greu problema per la societat de l’època). Així era comú bescanviar bens i serveis amb obligacions de les entitats financeres. Són moltes les notícies d’aquests anys on podem trobar -arreu de l’estat espanyol- on la falsificació era un fet delictiu habitual i, la manca de mitjans tècnics quan la falsificació era de qualitat, podia fer trontollar la capacitat financera de les entitats. Aquest tipus de delicte era molt perseguit i s’hi dedicaven grans esforços, sobretot per les protestes constants dels mateixos banquers i pels seus usuaris.

Però retornem als fets concrets. El diari “LAS BALEARES. Diario Republicano” publicava el dimecres, 19 de desembre de 1894 baix el títol “Falsificación de obligaciones” a propòsit de l’informe de la Guàrdia Civil: “Después de activas y acertadas pesquisas verificadas por la Guardia Civil, ayer pudieron ser entregados al Sr. Juez instructor de este partido -jutjats de Palma- los presuntos reos de falsificación de obligaciones de 50 pesetas de las emitidas por el Fomento Agrícola de Mallorca, junto con las piezas de convicción hasta ahora recogidas”. Seguia la notícia: “Resulta de las averiguaciones, según noticias de origen particular que hasta nosotros han llegado, que el autor material de la falsificación es un sujeto llamado José Vila, de oficio litógrafo, que al efecto, estableció una prensa litográfica en cierta casa del Pont d’Inca, donde fué hecha la tirada. El Vila fue capturado anteayer por la mañana por haber manifestado otro detenido, Juan Riera Caldentey (a) Peraire, de Villafranca, que de él iba a recoger las obligaciones falsas. Posteriormente fue detenido Guillermo Oliver conductor del predio de Hortella, término de Villafranca, acusado de haber propuesto la comisión del delito y de haber facilitado el dinero necesario para la impresión. Confesó tener obligaciones falsas escondidas en el predio de Hortella junto con una piedra litográfica que sirvió para la tirada y conducido de nuevo al sitio señalado, la Guardia Civil ocupó 472 obligaciones falsas; la piedra-cliché; unos cuarenta timbres del estado también falsificados, un sello de caucho que dice Pagado para marcar lo cupones; un numerador y otros varios objetos que fueron traídos a esta ciudad y que se encuentran ya en poder del juzgado. Detenidos igualmente se encuentran desde domingo por la trade dos vecinos de Villafranca, padre e hijo, llamados Bou (a) Xeremies contra los cuales resultan cargos directos en calidad de autores. Parece que el litógrafo Vila junto con el procesado Bou (a) Xeremié padre, hicieron diversos viajes a Barcelona, durante los últimos meses del verado, para procurarse el papel y los enseres necesarios a la fabricación y se nos asegura que todos los autores están convictos y confesos de su respectiva participación en el hecho que con tanta justicia ha preocupado estos días al público de Mallorca”.

Dos anys més tard, per octubre de 1896, es celebrà el judici a Palma. Es convertí en un esdeveniment molt mediàtic i tots els diaris de l’època s’esforçaren per transcriure les jornades de confrontament entre els advocats, testimonis i encausats. Tota la premsa hi tenia corresponsals. Durant el procés d’instrucció de la causa, el jutge va implicar-hi més persones. Entre els qui podem trobar: Catalina Font Pastor, “Panxuda” (esposa de Joan Riera), Jaume Rosselló Mayol, “Sacop” (durant el judici es va demostrar que per un error de nom havia estat inclòs a les diligències, per tant posat en llibertat). I Francesc Morlà Sastre, que era el director de la sucursal del Banco de Felanitx a Porreres.

Durant la vista, el tribunal va demostrar la conxorxa que En Peraire i Es Xeremier foren els inductors, finançaren el frau i contractaren a Vila per a realitzar les tasques de falsificació. Hem de tenir en compte que la falsificació fou de 930 obligacions de 50 pessetes cada una. Així el muntant de la falsificació pujava a la no gens menyspreada quantitat de 46.500 pessetes (al canvi d’avui equivaldria a uns 605.000 €.) . També, durant el judici, es va fer evident que En Peraire i Es Xeremier, utilitzaren aquestes obligacions per anar fent compres i pagaments diversos, a més de bescanviar-lo amb moneda amb la connivència de Francesc Morlà, a la sucursal del Banco de Felanitx a Porreres. A la vegada, també foren encausats Na Panxuda i En Sacop per encobridors del delicte.

El judici ens deixa molts de detalls com el cas de que l’impressor Vila, que es va resistir a realitzar la feina, però En Peraire i Es Xeremier l’amenaçaren i es va veure “obligat” a realitzar el treball. A més, Es Xeremier, sempre va estar present durant els treballs de falsificació a la caseta del Pont d’Inca.

Es Xeremier (el pare, ja que el fill durant el procediments previs havia quedat alliberat de càrrecs) va negar en tot moment la seva implicació en els fets, en la comissió del delicte i molt menys en l’acusació de que ell n’havia estat l’inductor. Sebastià Oliver, tampoc no va reconèixer cap de les acusacions i apuntà que tot el que s’havia trobat a Hortella, no era cosa seva, si no d’Es Xeremier i En Peraire. De igual manera, Joan Riera, el xofer d’Hortella, no va reconèixer cap responsabilitat amb els fets i que tenia les obligacions per que Es Xeremier als hi havia donat a compte d’un deute que tenia amb ell. Amb les obligacions s’havia dedicat a comprar porcs i pagar deutes, cosa que produir que les falsificacions acabassin en mans de molta gent. Seguint amb les declaracions, Francesc Morlà, el director de la sucursal del Banco de Felanitx a Porreres (també era Secretari municipal de l’Ajuntament) digué que ell en va ser una víctima d’Es Xeremier i que mai hauria sospitat que aquelles obligacions fossin falses.

A l’hora de declarar els testimonis, tant de la defensa com de l’acusació, no en sortiren gaires informacions que ajudassin al aclariment del fets. Molts dels testimonis foren vilafranquers que havien estat víctimes del frau. Però sobta l’advocat de l’acusació particular -representant del Fomento Agrícola de Mallorca – que va dedicar pràcticament tota la intervenció a defensar la bona salut financera i econòmica de la seva representada i a fer publicitat de les condicions els crèdits de l’entitat. O el defensor de Vila, que va aprofitar el seu temps de conclusions per explicar que “les falsificacions eren dolentes i mal fetes, per tant no mereixia cap condemna aquella obra del seu defensat”. A més, es queixava que aquell procés havia estat tan mediàtic que el seu defensat ja havia estat condemnat per la premsa. La defensa de Oliver demanà el canvi d’autor a encobridor del seu defensat. Va arribar el moment de l’advocat defensor d’Es Xeremier (segons el diari “Heralado de Baleares” l’advocat Enric Sureda era un dels millors criminalistes del seu moment) també demana el canvi d’autor a encobridor i trasllada tota la responsabilitat dels fets a Vila. La defensa d’En Peraire també demanà al tribunal la consideració de canviar el delicte d’autor a encobridor ja que havia quedada demostrada l’autoria dels fets per part de Vila i Es Xeremier.

Acabat el judici, arribà el veredicte: Es Xeremier, Josep Vila, Sebastià Oliver i Francesc Morlà, condemnats a cadena perpètua. I, per sorpresa de tots, En Peraire va quedar en llibertat després de declarar-lo innocent.

No hi ha dubte que aquest procés va causar gran impacte al nostre poble. Més endavant la condemna de cadena perpètua li fou commutada i va sortir en llibertat. Però no acabaren aquí l’activitat delictiva d’Es Xeremier: el mes de març de l’any 1889 -quan encara estava dins la presó- va ser detingut un dels seus fills -no he pogut determinar quin- per fer circular obligacions falses. De la mateixa manera, el mes d’agost de l’any 1905, fou detingut el seu fill Miquel (el mateix que ja havia estat detingut junt amb el pare quan tenia 14 anys) per organitzar partides de cartes il·legals a ca seva, al carrer de s’Aigo.

La llegenda d’Es Xeremier -”era un home alt i que la gent li tenia por”-, es va anar perdent a mesura que passaven els anys, però els més vells del poble recorden aquella història que va fer protagonista el nostre poble a finals del segle XIX.

xeremier
Crònica del seguiment del judici que va fer HERALDO DE BALEARES
Anuncis

Una resposta a “ES XEREMIER -Crònica negra vilafranquera-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s